OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

naturalització

substantiu femeníf
Dret civil
dret civil dr civ
Modalitat d’adquisició de nacionalitat, posterior al naixement, que es produeix mitjançant una declaració de voluntat de l’adquirent i una autorització de l’autoritat estatal, atorgada de forma discrecional o subjecta a determinades regles i que sol prendre com a base la residència de l’estranger en el territori de l’estat.

El dret civil espanyol estableix dues menes de naturalització: graciosa o discrecional (és atorgada per reial decret i en circumstàncies excepcionals; no requereix cap condició, llevat la d’ésser major d’edat o emancipat major de 14 anys assistit pel seu representant legal) i per residència (és atorgada pel ministre de justícia i necessita uns requisits de permanència en territori espanyol; però, malgrat tot, no és absolutament reglamentada, car el ministre, tenint present l’interès social o l’ordre públic, és lliure de donar-la o de negar-la). El temps normal de residència exigit és de deu anys seguits, reduïbles a dos per als súbdits de països iberoamericans, de les Filipines, de Portugal, de Guinea Equatorial i sefardites, i a un any per als nascuts en territori espanyol; els de pare o mare originàriament espanyols; els que hagin exercitat la facultat d’optar i, finalment, els casats amb espanyol o espanyola, encara que el matrimoni hagi estat dissolt. En tot cas cal seguir un expedient al registre civil, i una vegada atorgada la naturalització (en la qual, entre altres elements, hom té en compte els següents: adaptació a les llengües i als costums espanyols i bona conducta) cal que sigui inscrita al registre, amb el jurament o la promesa previs de fidelitat al rei i obediència a la constitució. Després de la darrera reforma del Codi Civil, hom pot demanar d’adquirir la regionalitat civil pròpia del territori on hagi transcorregut el termini de residència.

Llegir més...