Alguns animals, com els desèrtics, són nocturns a causa de la duresa de les condicions de temperatura que s’assoleixen durant el dia. Uns altres, com els petits mamífers herbívors, ho són a fi d’evitar al màxim possible l’atac dels depredadors. En uns altres casos, com en el dels ocells i els mamífers carnívors nocturns, ho són perquè durant la nit cacen preses també nocturnes. A fi de poder desenvolupar llur activitat a la nit, els animals nocturns, tant els depredadors com les preses, solen ésser de moviments silenciosos i van proveïts d’estructures adequades, com ara les plomes dels ocells nocturns o les urpes retràctils dels gats. Els colors són foscs, a fi de no ésser tan visibles, i tenen els sentits diversament adaptats, segons els grups. Així, els rèptils presenten un olfacte molt desenvolupat, i en algunes serps verinoses apareix un òrgan frontal especial per a detectar els petits augments de temperatura emanada de les preses properes. En els ocells, els òrgans més desenvolupats són els ulls, grossos, frontals i molt sensibles a petites quantitats de llum, i l’oïda, que també és molt ben desenvolupada en els mamífers carnívors. No són nocturns només els animals terrestres, sinó també molts d’aquàtics, com ara el cranc de riu i el dels cocoters, molts peixos marins que a la nit pugen a la superfície, com el lluç, etc. Entre els invertebrats, destaquen sobretot els crustacis, molts insectes, com les papallones nocturnes, i els aràcnids.
adj
Etologia