OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

compost organometàl·lic

substantiu masculím
Química
química quím
Cadascun dels composts que contenen un o més àtoms de carboni enllaçats directament a un àtom metàl·lic.

El primer compost organometàl·lic conegut fou el dietilzinc (CH3—CH2—Zn—CH2—CH3), aïllat el 1849 per E.Frankland; d’aleshores ençà, hom n'ha sintetitzats un gran nombre, que comprèn gairebé tots els elements metàl·lics. N'existeixen de dos tipus: els organometàl·lics purs, que contenen exclusivament radicals orgànics units al metall, i els mixts, que contenen alhora radicals orgànics i inorgànics units al metall. Des del punt de vista del tipus d’enllaç, poden ésser classificats en iònics, formats únicament pels metalls més electropositius, i covalents, entre els quals cal distingir els que presenten enllaços σ i els que presenten enllaços π. La natura de l’enllaç metall-carboni té una gran influència sobre l’estabilitat d’aquests composts. Així, els iònics i els covalents de tipus σ solen ésser tèrmicament inestables i sensibles a l’oxidació i a la hidròlisi, mentre que els covalents de tipus π presenten una estabilitat tèrmica més gran i són en molts casos inerts als agents abans esmentats. Els mètodes de preparació són d’una gran diversitat. Entre els més generals, per a elements dels grups principals, cal esmentar la reacció de derivats halogenats amb metalls, la reacció dels composts formats pel mètode anterior amb un metall o halogenur metàl·lic per a bescanviar el metall i l’addició d’hidrurs metàl·lics sobre dobles enllaços. Pel que pertoca a les seves reaccions químiques, la presència d’un metall unit a carboni pot induir en aquest un comportament aniònic, com en els reactius de Grignard, o catiònic, com en els complexos de tipus π de metalls de transició amb olefines, i també afavorir la formació de radicals lliures, com en el tetraetilplom. També experimenten altres reaccions importants, com l’addició oxidativa, l’eliminació reductiva i transposicions intramoleculars. A més del gran interès teòric que presenten, centrat principalment en l’estudi de l’enllaç metall-carboni, propietats catalítiques i estabilització de molècules orgàniques de gran reactivitat, els composts organometàl·lics troben un gran nombre d’aplicacions en síntesi orgànica (reactiu de Grignard) i en la indústria química (tetraetilplom), (trietilalumini), (procés oxo), (silicona). Des del punt de vista fisiològic, són en molts casos d’una gran toxicitat.

Col·laboració: 
GrQ

Llegir més...