i salt | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

salt

substantiu masculím
Esport
salt d’alçada XXI Copa de Clubs Junior  en pista coberta (Sabadell, gener de 2011)
JJ Vico Bretones (CC BY-NC-ND 2.0)
esports esport
En atletisme, prova que consisteix a assolir una marca en alçada o en llargada.

El programa olímpic n'inclou quatre especialitats: salt d’alçada, salt amb perxa, salt de llargada i triple salt. Les tres primeres disciplines són també proves de la prova de decatló.

En el salt d’alçada hom malda per superar el llistó que indica una alçada determinada impulsant-se amb un sol peu. L’atleta acaba la prova quan no supera una mida determinada després de tres assaigs. El rècord mundial masculí és de 2,45 metres (1993), assolit per J. Sotomayor (Cuba), i el femení és de 2,09 (1987), assolit per S. Kostadinova (Bulgària).

En el salt amb perxa (disciplina olímpica masculina fins el 1992) hom s’ajuda d’una perxa de fibra de vidre o de carboni d’uns 5 metres de llargada per superar el llistó del saltòmetre. El saltador, després d’una cursa d’uns 40 metres, recolzant la perxa en un caixetí reglamentari i agafant-la amb les mans, intenta de superar el llistó passant primer les cames, després el cos i finalment els braços, prèviament havent deixat anar la perxa. L’atleta acaba la prova eliminat després del tercer intent fallit. El rècord mundial masculí és de 6,14 metres (1994), assolit per S. Bubka (Ucraïna), i el femení, de 5,06 metres, assolit per J. Isinbajeva el 2009.

salt de llargada Campionat de Catalunya de clubs en pista coberta (Sabadell, gener de 2011)
JJ Vico Bretones (CC BY-NC-ND 2.0)
Per al salt de llargada hom corre uns 40 m fins a la taula de batuda, enterrada al mateix nivell de la pista (d’1,22 m de llargada per 0,20 m d’amplada), i, sense trepitjar-la, efectua un salt en extensió sobre la zona de caiguda coberta de sorra (fossat de sorra); la llargada del salt és amidada des del final del llistó d’impuls fins a la marca més propera deixada per l’atleta. El rècord mundial masculí és de 8,95 metres (1991), assolit per M. Powell (EUA), i el femení és de 7,52 metres (1988), assolit per G. Čistjakova (Rússia).

En el triple salt (disciplina olímpica masculina fins el 1990), l’atleta, després d’una cursa d’impuls fins a la taula de batuda, salta sobre el mateix peu amb què ha efectuat la impulsió i, a continuació, ho fa sobre l’altre peu per caure amb tots dos peus sobre la zona de recepció, situada a uns 13 m de distància. El rècord mundial masculí és de 18,29 metres (1995), assolit per J. Edwards (Gran Bretanya) i, per al femení, de 15,50 m, assolit per I. Kravets (Ucraïna) el 1995. Les tres primeres disciplines formen part també del programa del decatló.

Col·laboració: 
MSuG
Llegir més...