Els palimpsests a l’edat antiga i medieval foren deguts tant per la pèrdua d’interès del text primitiu com per l’escassetat de pergamí nou per a escriure. La neteja del pergamí es feia o bé amb líquid que esvaïa la tinta o bé rascant l’escriptura primitiva. No és pas veritat, com s’ha dit, que els monjos esborressin els texts pagans per tal d’escriure-n'hi de religiosos al damunt, car hi ha casos de texts clàssics escrits damunt texts religiosos (com passa al còdex 103 de Ripoll, en què, al damunt d’homilies i d’un tractat de medicina dels s. X i XI, hi ha la Farsàlia de Lucà, reescrita al s. XIII). Són cèlebres els palimpsests de Ciceró, d’Aulus Gel·li, de Gai, per a l’antiguitat tardana; a l’edat mitjana són més freqüents. El palimpsest més antic relacionat amb Catalunya és un document reial visigot de mitjan s. VII reescrit amb un document de l’any 702. Al s. XIX, quan es començaren a descobrir, la lectura dels palimpsests es feia pintant el pergamí amb àcid gàl·lic, que al cap d’una estona es tornava fosc i destruïa el pergamí; modernament hom utilitza la llum ultraviolada, amb bons resultats.
m
Escriptura i paleografia
Diplomàtica i altres branques