En els casos lleus es produeix edema del pàncrees i en els més greus, hemorràgia o necrosi en relació amb l’alliberament de cinines que provoquen trastorns circulatoris i que activen determinats enzims que lesionen encara més el pàncrees i altres òrgans veïns. Clínicament destaca un dolor abdominal intens, irradiat sovint a l’esquerra i acompanyat de nàusees i vòmits; hi pot haver també febre, un grau variable d’icterícia, paràlisi intestinal i, a voltes, un quadre de xoc. Les complicacions principals són: els pseudoquists, formats per acumulacions de líquids provinents de la destrucció dels teixits, els abscessos, causats per la infecció de lesions originades per gèrmens gramnegatius, i la necrosi del greix del teixit subcutani. A la sang hom pot trobar, de manera característica, un augment en la concentració d’amilases i lipiases, de gran valor diagnòstic de la malaltia.
f
Patologia humana