el Bon Pastor

f
m
Cristianisme
Arqueologia

Atribut aplicat a Crist, partint de la paràbola evangèlica sobre el pastor que deixa les noranta-nou ovelles per anar a cercar l’ovella esgarriada, i d’altres passatges en què Crist mateix s’anomena pastor.

Aquest tema és un dels més antics i freqüents en la iconografia cristiana. Crist hi apareix normalment dret, amb una ovella a les espatlles; així a les catacumbes de Priscil·la (s III), en diversos mosaics, com el d’Aquileia (s IV), en molts baixos relleus de sarcòfags paleocristians, en una cèlebre estàtua conservada als Museus Vaticans (atribuïda al s III). Plàsticament, aquestes representacions depenen també del tipus del criòfor grec clàssic. En canvi, el Bon Pastor dels mosaics del mausoleu de Gal·la Placídia, a Ravenna (s V), assegut i voltat d’ovelles, reprèn elements del tema d’Orfeu.