OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

pausa mètrica

substantiu femeníf
Literatura
literatura lit
Un dels elements constitutius del vers català, que consisteix bàsicament en la detenció momentània del curs recitat o llegit de l’estrofa i el vers.

Com a principi general, cal que coincideixi amb la gramatical, ja sia amb un sintagma complet o amb un període prou marcat d’ell, i sense violentar mai el desplegament sintàctic. Hom en distingeix tres tipus: la major s’esdevé en la conclusió de l’estrofa, al final del darrer vers d’aquesta. La mitjana es produeix en les estrofes compostes, especialment les simètriques, tot dividint-les en dues parts a partir del final del darrer vers de la primera i coincidint amb un canvi de sentit conceptual. La menor, la més important, separa un vers o un hemistiqui d’un altre vers o d’un altre hemistiqui, després de l’accent fort, amb una detenció major en el vers que no pas en l’hemistiqui. Aquesta pausa permet d’equilibrar els finals aguts, plans i esdrúixols de vers i d’hemistiqui, i posa en relleu la unitat del vers i l’estructura rítmica del conjunt versificat. La pausa menor de final de vers desapareix, en la recitació, quan s’esdevé l’encavalcament entre el final d’un vers i el començ del següent.

Col·laboració: 
JRF

Llegir més...