Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor (en sous i diners). El seu ús, conegut almenys des del s. XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials (a Vic el 1470 i poc després a Manresa; a Perpinyà al començament del s. XVII). A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos.
f
Numismàtica i sigil·lografia
Pellofa de llautó de Vic del segle XVIII
Museu Frederic Marès