Concebuda amb el propòsit de superar l’estancament a què la Unió Soviètica havia estat sotmesa durant l’era Brežnev (1964-82), les mesures adoptades abastaren tots els àmbits de la societat. En l’aspecte econòmic, hom impulsà el retorn a una certa economia de mercat. Pel que fa a la llibertat d’expressió, Gorbačov impulsà la política denominada glasnost o de ‘portes obertes’. Un dels aspectes en què més es féu sentir el nou estil liberalitzador fou en les relacions internacionals i defensives, on la tradicional actitud d’enfrontament amb els EUA restà substituïda per la distensió i la negociació. Altrament, la Unió Soviètica es mostrà més transigent en alguns conflictes internacionals, com es ara en el fet de retirar (1988) les seves tropes de l’Afganistan. La perestroika, però, es presentà com una “revolució des de dalt”, destinada a modificar el funcionament del model soviètic implantat el 1917 tot respectant-ne, inicialment, els principis socialistes i l’estructura fonamental. L’èxit de les reformes, però, es veié amenaçat per diversos obstacles: la inèrcia d’amplis sectors de la població, l’oposició dels conservadors, fidels a l’antic model, i la dels radicals, partidaris d’una reforma més completa, l’esclat dels nacionalismes a les repúbliques i la crisi econòmica. El model reformista i moderat impulsat per Gorbačov restà exhaurit el 1991, quan el frustrat intent de cop d’estat involucionista de l’agost decantà el país per la via radical.
f
Política