peu

m
Literatura

En la poesia clàssica grega i llatina, unitat mètrica bàsica a partir de la qual es formen els versos.

Tot sovint és emprat com a sinònim de metre, però aquest terme darrer designa només la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats, equivalent a una duració de quatre unitats de temps com a mínim, entenent com a unitat de temps la mora (̆), duració d’una síl·laba breu. De fet, però, el mot peu designa pròpiament la unitat de repetició que consta només d’un temps marcat. L’estructura dels principals peus i metres és la següent: pirriqui (̆̆), iambe (̆—), troqueu (— ̆), espondeu (— —), dàctil (— ̆̆), anapest (̆̆—), crètic (— ̆—), amfíbrac (̆— ̆), baqui (̆— —), molós (— — —), tribaqui (̆̆̆), peó primer (— ̆̆̆̆), peó segon (̆— ̆̆), peó tercer (̆̆— ̆), peó quart (̆̆̆—) jònic a minore (̆̆— —), jònic a maiore (— — ̆̆), epítrit primer (̆— — —), epítrit segon (— ̆— —), epítrit tercer (— — ̆—) epítrit quart (— — — ̆), coriambe (— ̆̆—), diiambe (̆— ̆—), ditroqueu (— ̆— ̆), dispondeu (— — — —), antispast (̆— — ̆), proceleusmàtic (̆̆̆̆).