OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Sant Pere Pescador

Antic nom deMilicià, Nom adoptat el 1937 per al municipi deEmpori
Municipi
Alt Empordà

Sumari de l’article

Antic nom deMilicià, Nom adoptat el 1937 per al municipi deEmpori
Vista aèria de Sant Pere Pescador
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Empordà.
Població: 
2.029 h
[2009]
Extensió: 
18 km2

Situació i presentació

El terme municipal de Sant Pere Pescador, de 18,47 km 2 , és situat al sector litoral de la comarca, al centre de l’ample golf de Roses, on la plana empordanesa entra en contacte amb la mar. Té uns 5 km de costa baixa i sorrenca, des de la desembocadura del Fluvià, prop de l’estany de la Llarga, al N, fins al grauet d’Empúries, l’antiga desembocadura d’aquest riu, a migdia. El Riuet o Fluvià Vell, antic llit del riu convertit avui en canal, forma la divisòria meridional i occidental del terme amb l’Armentera i l’Escala; altres límits municipals són amb Torroella de Fluvià i Vilamacolum a ponent i amb Castelló d’Empúries al N. Comprèn la vila de Sant Pere Pescador, nombroses masies disperses, i alguns nuclis turístics, com les urbanitzacions Bon Relax, amb 147 h el 2005 i Mas Sopes, amb 58 h el 2005.

El 1936 el consell municipal revolucionari, seguint una política de laïcització de la societat, va acordar de sotmetre a referèndum tot un seguit de possibles noms nous per al terme, d’entre els quals Empori va ser el més votat i l’adoptat fins al final de la guerra, el 1939.

La desviació del curs inferior del Fluvià, feta als segles XVII o XVIII, afavorí la dessecació dels estanys d’aquesta contrada —entre els quals l’estany de Sant Pere, al N i al límit amb Castelló, que devia ser el més gran— que foren convertits en camps de conreu o closes per als pasturatges. Resta, tanmateix, un sector d’aiguamolls vora la platja, d’una gran riquesa de fauna, un dels pocs espais naturals de la plana encara no contaminats. Des de l’aprovació de la Llei dels Aiguamolls de l’Empordà del 1983, una part important del municipi és integrada al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà amb la inclusió d’un espai de reserva natural integral a l’illa de Caramany, al Fluvià.

Des de la població fins a la mar el curs del Fluvià ha estat drenat artificialment i és navegable per a petites embarcacions en uns 3 km. Hi ha diverses canalitzacions que afavoreixen el regadiu dels prats de les closes: el Rec Sirvent, que travessa el sector de tramuntana i va a parar als aiguamolls propers a la desembocadura del Fluvià, el rec del Molí, a la dreta del riu, que el comunica amb el Riuet, i el Rec Corredor.

Una carretera local uneix la vila amb la C-260 de Figueres a Roses, i amb la de C-31 de Figueres a la Bisbal, a l’altura de Torroella de Fluvià. També enllaça amb aquesta última comarcal una carretera que passa per l’Armentera.

La població i l'economia

La població (santperencs, santpetrencs o santpetrins) tingué un bon augment al segle XVIII (de 470 h el 1718 a 937 h el 1787), però va tendir a l’estabilització (944 h el 1860, 1 088 h el 1930) amb una tendència a l’augment, que es va fer més evident a partir de la dècada del 1980: 963 h el 1960, 987 h el 1970, 1 009 h el 1979, 1 425 h el 2001 i 1 775 h el 2005 (dels quals el 18,8% procedien de l’estranger el 2001).

L’economia ha estat basada tradicionalment en l’activitat dels pagesos i dels pescadors, i des dels anys setanta la cria de bestiar i el turisme fan costat a la pesca i l’agricultura. El 17,6% de la població ocupada es dedicava al sector primari el 2001. Els terrenys planers són en una bona part molt fèrtils, regats pels canals ja esmentats i per les aigües freàtiques que amb facilitat sorgeixen fins ben a prop de la mar. La majoria de les terres llaurades són dedicades al regadiu, i resten encara algunes zones de pastures i de bosc. Hi funciona la Cooperativa Fructícola de l’Empordà, que porta la fruita sobrera a la fàbrica de sucs de fruita de la Tallada. El conreu de l’arròs, documentat ja al segle XVIII i que es reprengué encara a la darrera postguerra, pràcticament ha desaparegut. La ramaderia és important, i hi predomina la cria de bestiar porcí. Des del 1987, a l’abril, se celebra la Fira Agrícola de Sant Pere Pescador.

La pesca havia estat important, i tenien molta anomenada els llagostins d’aquest sector. Els pescadors habitaven a la vila, i prop de la mar hi havia les botigues (barraques on es guardaven els arreus); avui resten algunes petites embarcacions amarrades al riu canalitzat, on hi ha un petit port esportiu. El dimecres és dia de mercat a la vila. El mes de juliol se celebra el Festival de Música Clàssica.

El sector dels serveis afectava el 2005 més de la meitat de la població ocupada del municipi. Aquest desenvolupament del sector terciari s’ha produït gràcies especialment al turisme, que ha incidit sobretot en els càmpings i els apartaments, concentrats a la urbanització Bon Relax. En canvi, és relativament limitada l’oferta d’establiments hotelers.

La vila de Sant Pere Pescador

La vila de Sant Pere Pescador es troba a 5 m d’altitud, a l’esquerra de l’actual curs del Fluvià. El 2005 tenia 1 570 h. És centrada per l’església parroquial i el Casal Caramany, que presidien l’antic nucli fortificat. S'expandí després dels segles medievals vers migdia. L’actual església parroquial de Sant Pere és un gran edifici del segle XVIII, d’una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal; la portalada és decorada amb grosses columnes i capitells corintis, i sobre la llinda un frontó emmarca la fornícula; el campanar és de base quadrada i cos superior octagonal. A la banda de tramuntana hi ha unes escasses restes del primitiu temple romànic. Prop seu, al NE del recinte fortificat, hi ha el Casal Caramany, que degué substituir el castell medieval i té elements dels segles XVI-XIX (s’hi destaquen dues finestres del segle XVI a la façana i una torre de planta quadrada i murs atalussats, de rajols, bastida a la fi del segle XVIII o el començament del XIX).

Delimiten el traçat de l’antiga muralla el carrer del Forn a ponent i a tramuntana, el carrer de la Granada a tramuntana i llevant, i els carrers del Carme i de la Mare de Déu del Portalet a migdia (la imatge de la Mare de Déu del Portalet, al portal meridional de la muralla, es venerava encara al segle XIX). A ponent i a tramuntana hi ha restes de llenços i una torre de planta circular a l’angle nord-occidental. Hi ha un bon nombre de cases, a l’eixample de migdia, amb elements arquitectònics interessants (segles XVI i XVIII), als carrers de Cavallers, del Bon Aire o de Torroella, entre d’altres.

A l’extrem septentrional de la vila hi ha la capella de Sant Sebastià (segles XVII-XVIII), d’una nau, amb l’antiga casa de l’ermità adossada.

Quant a les activitats culturals, destaca el Centre Social de la vila. Hi ha una biblioteca pública. Les festes més importants són la festa petita o d’hivern de Sant Sebastià, patró del poble, el 20 de gener, i la festa major, per Sant Pere, el 29 de juny.

Entre els masos més notables del terme hi ha el Mas d’en Caramany, el Cortal de la Vila, la Devesa i el Cortal Gran; aquest darrer és una gran masia senyorial del segle XVII fortificada amb espitlleres, lladroneres i una garita, al costat sud-oriental del terme.

La història

El lloc figura esmentat des del segle X com a possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. En una epístola de Benet VI del 974 apareix “villa Militiano quem vocant Sanctum Petrum”, i de la mateixa manera s’esmenta el 982 i el 990, però des d’aleshores el primer topònim desapareix dels escrits mentre que perdura el de Sant Pere, originat en l’advocació de l’església. El determinatiu Pescador apareix el 1060, en una donació de la comtessa d’Empúries Guisla a l’abadia de Santa Maria de Roses i a la seu gironina parrochiae Sancti Petri Piscatoris, i continua en els nomenclàtors posteriors. El castell de Sant Pere Pescador fou possessió de la família Caramany, llinatge provinent del Fenollet, documentat des del segle XIV, que el mantingué fins al segle XIX, però l’alt domini del lloc romania en poder del comtat d’Empúries.

Sant Pere Pescador visqué de prop la campanya de l’Empordà que la reina Joana Enríquez i el seu nebot, el comte d’Empúries Enric d’Aragó i de Pimentel (dit l’infant Enric o l’infant Fortuna), portaren contra les forces de la generalitat en 1466-67, durant la guerra contra Joan II. L’infant Enric es passà després al bàndol de Joan II i prengué, el 24 d’octubre de 1466, la vila de Sant Pere, on residí la reina i on s’instal·là el parlament fins a la fi de novembre. El 1421 la població havia sofert els terribles efectes de l’aiguat que assolà aquest sector, i al llarg dels segles sofrí diverses ràtzies dels pirates.

Col·laboració: 
TLlC

Llegir més...