Situació i presentació
El municipi de Sant Quirze del Vallès, d’una extensió de 14,04 km2, confronta a llevant amb Sabadell, a migdia amb Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí i per ponent i tramuntana amb Terrassa. El seu territori és més aviat muntanyós, ja que en bona part és ocupat per la serra de Galliners (turó de Can Camps, 296 m d’altitud i turó de Mojal, 312 m). El nucli de les Fonts, al límit de ponent, és a 160 m, i la part més baixa del terme, a la confluència de la riera de Sant Quirze amb el riu Sec, és a 125 m. La part de ponent del terme pertany a la conca del Llobregat; les aigües, a través de torrents sense gaire identitat, van a parar a la riera de Rubí. A la banda de llevant, la xarxa hidrogràfica (que correspon a la conca del Besòs) és vertebrada per la riera de Barban (formada per la unió dels torrents de la Batzuca i de la Grípia), a la qual s’uneixen els torrents de la Bigorra, de la Font del Pont i de Berardo, formant tots plegats la riera de Sant Quirze que, després de rebre el torrent de Can Camps, desguassa al riu Sec.
El terme comprèn el poble de Sant Quirze del Vallès, cap de municipi, el veïnat de la Serra de Galliners, els barris del Poble-sec, les Fonts (compartit amb el municipi de Terrassa), Los Rosales i Mas Duran, i les urbanitzacions de Can Casablanques, Colònia Castelltort, Can Pallars, Can Llobateres, Sant Quirze Jardí, Can Feliu (o dit també la Vallsuau), i Sant Quirze Parc. El municipi és travessat, de SE a NW, per l’autopista C-58, de Barcelona a Terrassa. A més, passa pel cap municipal l’antiga comarcal C-1413, entre Rubí i Sabadell, que fou inaugurada el 1887. La comunicació amb aquesta ciutat, a més de fer-se per carretera, també és possible per una via pràcticament urbana, que arrenca de l’avinguda Arraona de Sabadell. Un camí asfaltat uneix el poble de Sant Quirze amb la carretera N-150 de Sabadell a Terrassa, vora la mancomunitat de serveis d’aquests dos últims municipis. Pel terme de Sant Quirze passen dues línies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (inaugurades el 1921), la de Sabadell, amb estació vora el centre urbà de Sant Quirze, i la de Terrassa, amb una estació al barri de les Fonts (situada dins el municipi de Terrassa).
La població i l’economia
La població del terme (santquirzencs) es va mantenir estable al llarg del segle XVIII, per bé que amb alguna petita oscil·lació. El 1842 la població era de 694 h, que augmentà a 794 h el 1857. A final del segle XVIII minvà a 711 h. Entrat el segle XX (1900) tornà a créixer amb 752 h i d’ençà aquell moment l’augment fou progressiu. El 1920 hom enregostrà 1.027 h, 1.204 h el 1936, 1.493 h el 1950, 3.340 h el 1965, 4.053 h el 1970 i 4.908 h el 1979. Aquesta última data coincidí amb el moment de la mutació econòmica del municipi, que passà d’agrícola a industrial: el poble fins aleshores havia mantingut la seva fesomia agrícola sense cap variació; els darrers vint anys del segle XX s’hi construïren nombrosos habitatges de pisos, residències unifamiliars, s’asfaltaren carrers i sorgiren polígons industrials i de residència. La població de Sant Quirze, que habita bàsicament en torres i cases baixes, era de 5.115 h el 1981, 9.046 h el 1991, 13.259 h el 2001 i 16.581 h el 2005.
Les activitats terciàries són el principal motor econòmic del municipi i apleguen prop de dues terceres parts de la població ocupada. L’agricultura és en forta recessió, juntament amb la ramaderia. Els principals conreus són els cereals (civada, ordi, blat), el farratge, les lleguminoses i el gira-sol. Quant a la ramaderia, hom destaca la cria d’aviram i de bestiar oví.
La indústria constitueix la segona activitat amb major pes dins l’economia municipal. En el terme hom troba els polígons de Can Casablanques, Can Torres i Can Llobet i el Polígon Industrial del Sud-est. Predominen les empreses mitjanes i grans, entre les quals hi ha del sector tèxtil, metal·lúrgic, alimentari, químic, electrònic, de les arts gràfiques, etc. Entre les més importants destaquen la multinacional Electrolux España i l’empresa Cobega, associada a Coca-Cola.
Pel que fa a la celebració de mercats i fires, hom celebra mercat setmanal el dimecres al centre del poble de Sant Quirze, el diumenge al barri de les Fonts, i també al polígon de Can Torres i Can Llobet. Aquest darrer és el més gran de tots tres. Quant a fires, cal esmentar que des del 1986 se celebra Expo-Pell, sobre marroquineria i confecció en pell, que s’escau el tercer cap de setmana de novembre. A més, hi ha la Fira del Comerç i Entitats de Sant Quirze, el mes de maig, on botiguers i comerciants posen parades al carrer. L’Aplec del Mussol, que s’escau el mes d’abril, consisteix en l’exposició de mussols elaborats per artesans d’arreu de Catalunya i d’alguns punts de l’Estat espanyol. Entre els actes cal esmentar l’elecció del mussol de l’any.
L’activitat comercial del municipi, limitada a petits establiments d’articles de consum i tradicionalment feble a causa de la proximitat de Sabadell i Barcelona, es veié esperonada per la construcció d’una gran superfície comercial a la dècada del 1990. Un centre d’assistència primària (CAP) cobreix les necessitats sanitàries del poble i el municipi. Quant a l’ensenyament, l’oferta bàsica es completa amb la possibilitat de cursar estudis de batxillerat i cicles formatius.
El poble de Sant Quirze del Vallès
El poble de Sant Quirze del Vallès (188 m i 7.941 h el 2005) és al sector nord-oriental del terme, vora Sabadell. El nucli antic s’estenia a peu de l’església parroquial, situada a l’extrem NE del poble. Pràcticament constava del carrer Major (actualment anomenat carrer de Vila Puig) i d’un parell d’altres carrers paral·lels, units per passatges i carrerons. En construir-se la carretera, es començà a edificar als costats del brancal d’unió amb el poble. A la dècada del 1930 s’inicià la construcció d’alguns xalets tipus ciutat jardí; no fou, però, fins al decenni de 1940-50, que aquesta iniciativa reeixí, en edificar-se al sud del poble el barri residencial del Turonet.
L’església parroquial de Sant Quirze no conserva restes antigues, ja que fou ampliada en 1701-02 pel mestre d’obres Joan Picassó, de Cardedeu, per la qual cosa hom enderrocà una bona part de l’obra anterior per aprofitar-ne els materials (també s’hi usaren materials de l’església de Sant Pere dels Torrents). La nova església s’enriquí el 1708 amb un retaule barroc de l’escultor Joan Vila, de Mataró. El 1722 se’n contractà el daurat a càrrec del sabadellenc Miquel Ferran. Aquest retaule fou destruït el 1936. Amb la construcció del nou temple degué quedar fora d’ús l’anterior retaule gòtic, que avui es guarda al Museu Diocesà de Barcelona.
La festa major se celebra el primer diumenge de setembre. El 1985 es recuperà la festa del Most, de caràcter bianual, que es fa pel setembre i l’octubre i consisteix a reproduir les escenes de la collita del raïm i l’elaboració del vi. El tercer cap de setmana de juny se celebra la festa dels Patrons.
Altres indrets del terme
A l’W del cap de municipi hi havia l’església i antiga parròquia de Sant Feliuet de Vilamilans, de la qual resta una simple capella al barri de les Fonts (vegeu el municipi de Terrassa). El 1428 l’antiga parròquia fou agregada com a sufragània a Sant Quirze. L’església, que al segle XV tenia altars dedicats a sant Feliu, Santa Maria i sant Bartomeu, és un edifici preromànic restaurat els primers anys del segle XI. D’una sola nau capçada per un absis de planta rectangular, té dues absidioles formant creuer amb aquest; mentre que la de migdia és una reforma gòtica, la septentrional, de planta exteriorment quadrada però semicircular a l’interior, pertany a l’obra antiga. Al seu subsol fou trobada dins d’una sitja una ara paleocristiana de marbre blanc, amb una inscripció en hexàmetres clàssics on es parla d’un tal Feliu, que probablement en fou el donador. Aquesta ara, atribuïda al segle V, fou reaprofitada quan, els primers anys del segle X, es restaurà el culte de l’antiga església (hi ha uns grafits on figura el nom de l’abat Donadeu de Sant Cugat). Hom hi celebra un aplec el Dilluns de Pasqua.
L’antiga església de Sant Pere dels Torrents, esmentada el 1150 al cartulari de Sant Cugat, era emplaçada vora Can Barra. L’any 1696 hom contractà amb el sabadellenc Joan Dosta el transport dels materials que procedien de l’enderroc d’aquesta església, per aprofitar-los en la construcció de la nova església de Sant Quirze.
Arqueològicament, tenen gran interès els jaciments neolítics trobats a la urbanització Mas Duran (1.399 h el 2005), on antigament hi havia la bòbila Madurell. S’hi han trobat també vestigis romans i peces paleontològiques.
La història
L’actual municipi comprèn tot el territori de l’antiga parròquia de Sant Quirze, que pertanyia al terme del castell de Terrassa, i el de la seva antiga sufragània de Sant Feliuet de Vilamilans, que li fou agregada al segle XV. El topònim que és documentat de més antic és el de la serra de Galliners (986), que apareix en diversos documents del cartulari de Sant Cugat. Aquest topònim s’aplicà posteriorment a la casa de Galliners i a la vall immediata, coneguda pel sot de Galliners. L’església de Sant Quirze (sense cap apel·latiu) és esmentada el 1013. Una segona cita, del 1018, té interès perquè diferencia molt bé entre el qualificatiu de Galliners, que només aplica a la serra, i l’església de Sant Quirze, que menciona sense cap determinatiu. L’església no és citada específicament com a parròquia fins el 1114, en un altre document de l’esmentat cartulari. El 1359 el terme de la parròquia de Sant Quirze encara depenia de la vila i municipi de Terrassa, entitat que es desdoblà posteriorment en dues universitats, la de la vila i la de la part forana, que eren regides per un mateix batlle. Fins el 1800 la universitat forana no aconseguí de tenir-ne de propi, en constituir-se en municipi anomenat Sant Pere de Terrassa. L’any 1848 foren separades d’aquest terme les parròquies de Toudell i de Sorbet i també la de Sant Quirze, que es constituí en municipi amb el nom de Sant Quirze de Terrassa; aquest municipi continuà dins el partit judicial de Terrassa fins que va ésser incorporat al de Sabadell el 1891.
La primera vegada que la parròquia de Sant Quirze va acompanyada d’un mot que la distingeix és el 1234, en una confirmació de béns del monestir de Sant Cugat feta pel rei Jaume I (S. Quirici de Terracia). No és fins el 1426 que apareix per primer cop la denominació de Galliners aplicada a la parròquia i, encara, conjuntament amb la de Terrassa. En una visita pastoral d’aquest any llegim “Visitatio Sancti Quirici de Monte Gallinario: Sancti Quirici de Terratia, de termino Terratia, aliquando vero de Monte Gallinario, seu de Gallineriis”.Des d’aleshores la duplicitat de denominacions es va repetint i, així, en una altra visita pastoral de tres segles després (1740) es llegeix “Par. 1 Igla. de Sant Quirse de Galliners ahoy de Tarrasa”, fet que fa suposar que era més corrent la darrera denominació. El 1937 Sant Quirze del Vallès canvià el seu nom pel de Quirze de la Serra i el 1976 el municipi, llavors anomenat Sant Quirze de Terrassa canvià el nom per l’actual de Sant Quirze del Vallès, que suscità alguna discrepància.