Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència. Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que féu aixecar la seva interessant església romànica (reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona). Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui. S'independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa. És servida des de Caldes de Montbui.