i el Sant Sepulcre | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

el Sant Sepulcre

Catalunya
Interior de l’edícula del Sant Sepulcre
© Fototeca.cat
Tomba excavada a la roca, prop del Calvari, tocant als murs de Jerusalem, on, segons una tradició primitiva, Crist fou enterrat i de la qual ressuscità resurrecció ).

La construcció de la tercera muralla inclogué el lloc en el recinte urbà i fou cobert pel fòrum i el capitoli de la nova Aelia Capitolina d’Adrià (135). Constantí ho féu excavar i bastí (335) sobre el sepulcre una rotonda martyrium ) coneguda amb el nom d' Anàstasi (‘resurrecció’), enfront de la qual —i separada per un claustre entorn del Calvari— edificà una grandiosa basílica de cinc naus (exactament sobre la cripta de la Invenció de la Creu), anomenada Martyrion , amb l’absis orientat vers el Sant Sepulcre. Destruït pel soldà f501ùHakim el 1009, el complex fou reedificat, bé que la basílica restà enormement reduïda. La construcció actual, anomenada Anàstasi pels grecs i Sant Sepulcre pels llatins, és en línies generals la que bastiren els croats (~1130) i que aplegava en un sol edifici les tres construccions constantinianes. De planta cruciforme, conté la rotonda damunt l’edicle del sepulcre, la capella alta del Calvari, l’església pròpiament dita, que, en part, correspon a l’antiga basílica, i la cripta de santa Helena o de la Invenció de la Creu. Llevat de l’església principal, exclusiva dels ortodoxos, i de nombroses capelles que pertanyen a les antigues confessions cristianes (armenis, etiòpics, coptes, siríacs), l’edicle del Sepulcre i el Calvari pertanyen al mateix temps a grecs, llatins (franciscans) i armenis. La celebració simultània dels diumenges i festes en els diversos ritus constitueix un cas únic —i sovint escandalós— en la cristiandat. Actualment és en curs de restauració.

Col·laboració: 
JTR
Llegir més...