màquina polidora

polidora
f
Tecnologia

Màquina emprada en diverses indústries i en diversos oficis per a polir superfícies planes de diversa natura, especialment metàl·liques, de marbre, de pedra, de vidre, etc, tot deixant-les llises i brillants.

Les polidores solen ésser constituïdes per un motor, generalment elèctric, el qual acciona a través de l’arbre motor un element fregador, com una mola, un raspall circular, un disc metàl·lic o de fusta recobert de paper de vidre, de cuir, de camussa, etc. Algunes polidores emprades per a polir paviments són proveïdes de rodes que permeten de desplaçar-les damunt d’aquells. Unes altres polidores, com les de polir peces de marbre, disposen d’una taula fixa que suporta la peça que hom vol polir, i l’element fregador o abrasiu és disposat en un capçal mòbil, eventualment proveït d’un arbre motor flexible, de manera que pot recórrer tota la superfície de la peça. Les polidores solen treballar en mullat.