OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

polièster

substantiu masculím
Química
química orgànica quím org
Cadascun dels composts de natura polimèrica que contenen agrupaments (—CO—O—) repetits al llarg de la cadena principal.

Des d’un punt de vista industrial els tipus més importants de polièsters són els lineals saturats, els lineals insaturats, els ramificats tridimensionals (resina alquídica) i els policarbonats (policarbonat). Entre els lineals saturats hom pot distingir els de pes molecular baix (< 10 000) preparats per condensació de diols i àcids dicarboxílics, en presència d’una petita quantitat d’alcohol monohidroxílic per a limitar la longitud de les cadenes, i que són emprats com a plastificants, i els de pes molecular elevat, el més important dels quals és el poli(tereftalat d’etilè), emprat en la fabricació de fibres tèxtils i com a aïllant elèctric. Els lineals insaturats tenen l’interès de presentar a la cadena principal insaturacions alifàtiques susceptibles de posterior entrecreuament i d’ésser laminables a baixa pressió; hom els obté per reacció de diols (propilenglicol) (etilenglicol) amb àcids o anhídrids insaturats (anhídrid maleic) (àcid maleic) (àcid fumàric), seguida, una vegada emmotllats en la forma desitjada, d’entrecreuament amb una olefina monomèrica, generalment l’estirè, que condueix a materials rígids, infusibles i insolubles, aïllants elèctrics i dotats d’adequada resistència mecànica i estabilitat tèrmica fins a 200ºC, resistents a la majoria de dissolvents orgànics i als àcids minerals i que hom empra, mesclats amb fibra de vidre, en la preparació de laminats i laques insolubles.

Col·laboració: 
MPB / AMeP

Llegir més...