El vol dels avions és possible a causa de les propietats sustentadores dels plans inclinats en moviment de translació (sustentació, ala, avió) i per la força propulsiva del motor, que, ultra assegurar la sustentació, venç la resistència a l’avanç que oposa l’aire al moviment de l’aparell (propulsió, resistència). Les principals forces que actuen en un avió en vol són, doncs, el pes , la sustentació , la resistència i l' empenyiment del motor. Les evolucions d’un avió són obtingudes en crear una asimetria aerodinàmica, mitjançant els governalls (comandaments de vol, governall), que són accionats pel pilot mitjançant els comandaments de vol. Els tres moviments bàsics d’un avió són el balanç , conseqüència d’accionar els alerons, el capcineig , aconseguit en moure el timó de profunditat, i la guinyada , que s’assoleix en moure el timó de direcció. Una important infraestructura, especialment les instal·lacions de radionavegació, ajuda el pilot durant el vol i, d’una manera molt especial, durant la seva fase més difícil, l’aterratge, i durant el vol sense visibilitat , efectuat a la nit o en condicions metereològiques tals que impedeixen la visibilitat del sòl. En el vol sense visibilitat, el pilot coneix la inclinació de l’aparell mitjançant el clinòmetre, i disposa d’un horitzó artificial, d’un alímetre i, molt generalment, d’un radar al morro, és assistit durant el vol per les estacions de radionavegació i, en arribar prop dels aeroports, és observat i seguit pels aparells de radar de les torres de control, des de les quals li són donades les indicacions oportunes. Per a l’aproximació final i l’aterratge, hom recorre a l' Instrument Landing System (ILS) o a d’altres sistemes anàlegs (navegació aèria). En els planadors o velers, cal distingir el vol planat , possible també amb un avió amb els motors parats, en el qual, en l’aire en calma, el planador és abandonat a una determinada altura i el seu vol és simplement de descens, del vol a vela , que ofereixla possibilitat d’efectuar grans recorreguts per via aèria sense necessitat de motors ni d’esforç muscular, en aprofitar els corrents d’aire ascendents per a elevar-se, si és possible, o, si no ho és, per a conservar l’altura o per a retardar la caiguda. Hom parla també de vol de pendent , quan el pilot aprofita el moviment ascendent del vent en topar amb els vessants d’una muntanya, de vol tèrmic , quan aprofita el moviment ascensional de l’aire en escalfar-se, en contacte amb una praderia escalfada pel sol o pels fogars d’una aglomeració urbana, de les fàbriques, etc, de vol d’ones , si aprofita els moviments ondulatoris de l’atmosfera entre els 3 000 i els 12 000 metres d’altura, etc. D’altres vols característics dels avions són el vol en picat (picat) i el vol acrobàtic (acrobàcia aèria). Hom també diu que el vol d’un avió és un vol subsònic (de baixa o d’alta velocitat), un vol transsònic , un vol supersònic o un vol hipersònic , segons el seu règim.
m
Transports
vol Els tres moviments bàsics d’un avió, amb els eixos corresponents i els governalls que els determinen en cada cas
© Fototeca.cat