seient projectable

m

Transports

Seient emprat en els moderns avions de reacció, llevat dels de transport de passatgers, que, en cas de perill i d’haver-lo d’abandonar, és llançat a l’exterior de l’avió amb el seu ocupant, mitjançant una càrrega explosiva o un coet.

Presa la decisió d’abandonar l’avió, el pilot acciona el sistema, generalment en estirar una anella. En primer lloc és llançada la coberta de la cabina, es bloquen tots els tirants i cinyells del seient que subjecten el pilot, es dispara la càrrega explosiva o el coet, i el seient, amb el pilot, és expulsat de l’avió. Acabada la càrrega, s’alliberen automàticament tots els elements de subjecció del pilot, que resta lliure amb el seu paracaigudes, el qual s’obre automàticament en el temps prèviament programat. Els seients projectables porten incorporat un equip d’oxigen, per a l’abandó de l’avió a grans altures, i el paracaigudes porta un paquet amb l’equip de supervivència, per tal que el pilot pugui sobreviure fins a ésser recollit pels equips de salvament. El primer seient projectable fou assajat el 1912, a l’Estat francès, pel baró Odkolek, el qual llançà una cadira amb un maniquí del pes i la talla d’un home, mitjançant un paracaigudes accionat per un petit canó. A causa, però, de la poca velocitat que tenien els avions, la idea no fou realitzada. Els seients projectables, els primers dels quals corrien per uns petits carrils que els orientaven en llur sortida i els llançaven cap avall, no foren emprats fins que la velocitat dels avions de reacció féu impossible que els pilots saltessin per ells mateixos en paracaigudes amb seguretat.