i el Pla d’Urgell | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

el Pla d’Urgell

Comarca
Pla d’Urgell
Comarca de Catalunya situada en una extensa plana de la Depressió Central Catalana.
Població: 
37.044 h
[2009]
Extensió: 
305 km2

Cap de comarca, Mollerussa. Forma una unitat històrica i econòmica. És situat en el sector oriental de la gran plana lleidatana, a llevant del Segre (entre Balaguer i Lleida), que en constitueix el límit occidental. El límit septentrional són les serres de Bellmunt (379 m) i Almenara (459 m), que la separen de la Ribera de Sió. A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres de Segarra i de les Garrigues. És un territori de paisatges horitzontals, que davalla amb suavitat fins a la plana i és envoltat per terres altes al N, al S i a l’E. El contacte entre la muntanya i la plana és brusc i sobtat. Tot aquest territori recolza damunt un sòcol paleozoic cobert per sediments marins i lacustres que mostren l’actual planúria com un gran dipòsit oligocènic, amb gresos i conglomerats visibles en alguns indrets i materials de sedimentació argil·localcaris que se succeeixen en una perfecta horitzontalitat. Això determina dos tipus morfològics, l’un estructural que s’arrenglera a les costes de la Segarra i l’altre determinat per l’erosió i la sedimentació del Pla d’Urgell. El clima té uns marcats aspectes continentals, i com és natural en un clima d’aquesta tendència, el contrast tant entre l’hivern i l’estiu com entre el dia i la nit és molt fort. Pel juliol s’arriba a sobrepassar els 30º, i a l’hivern la temperatura baixa per sota de 0º. La pluviositat és irregular; a l’estiu les pluges solen ésser tempestuoses, i les d’abril, importants. L’estació pluviomètrica de Castellnou de Seana dóna unes dades de precipitació anuals que oscil·len de 325 a 430 mm, i Bellvís té una precipitació mitjana anual que supera els 400 mm. La vegetació, antigament de caràcter estepari, avui conserva encara algun dels seus trets més característics: els garrics, la farigola —dita timó en el Pla—, els cards i l’arç. Altres espècies són l’àlber, el xop o pollancre, els salzes i els freixes, tots amb tendència a desaparèixer per culpa de l’entubament de les séquies. Els canyars i les vimeteres, les malves i la camamilla encara hi perduren. Altres varietats com la boga i els joncs i la canya sisca, abans força corrents, tenen poca consistència, només en marges i ribes del costat dels ramals. El règim fluvial actual té un valor ben migrat, i els cursos d’aigua tenen només interès en llur naixement. La direcció general de les aigües és cap a l’W. Els rius principals són el d’Ondara, que desguassa al terme de Barbens, i el riu Corb, que travessa pràcticament tot el Pla. El poblament va molt lligat amb el fet de l’afavoriment de terres regades pel canal d’Urgell

el Pla d’Urgell Vista aèria del poble de Golmés
© Fototeca.cat
, que millorà clarament els recursos agrícoles malgrat les dificultats inicials.El 1998 la comarca tenia 29 186 i el 2001 s’havia incrementat lleugerament a 29.723 h, amb una densitat de 97,8 h/km 2 . El saldo vegetatiu fou de -1,9‰, el saldo migratori, del 5,7‰ i el creixement total de la població, del 3,8‰. En el període intercensal 1998-2001 la població augmentà en 537 h (en l’interval 1991-98 l’increment havia estat de 384 h). La majoria de municipis de la comarca tingueren creixements moderats, però una bona part també perdé població en aquest període. Bell-lloc d’Urgell passà de 2.106 h el 1998 a 2 071 h el 2001; Bellvís, de 2.171 h a 2.101 h; Castellnou de Seana, de 726 h a 693 h; Fondarella, de 686 h a 678 h; Linyola, de 2.391 h a 2.374 h; Miralcamp, de 1.239 h a 1.215 h; Torregrossa, de 2.238 h a 2.161 h, i Vilanova de Bellpuig, de 1.163 h a 1.090 h. Mollerussa, el cap comarcal, tingué un creixement absolut de 527 h i, amb un cens de 10.004 h, concentrava el 33,6% de la comarca. L’únic altre nucli de més d’un miler d’habitants que veié el seu cens incrementat fou Ivars d’Urgell, que passà de 1.699 h a 1.711 h. La distribució per edats de la població oferia una estructura demogràfica envellida, amb el 13,3% dels habitants per sota dels 15 anys, el 64,7% de població adulta i el 22% de població de més de 65 anys. El 2001, la població activa es comptabilitzà en 13 527 persones, amb una taxa d’atur del 4,7%. El 16,1% de la població ocupada treballava en el sector primari, el 25,8% en la indústria, el 12,5% en la construcció i el 45,6% en els serveis. El canal d’Urgell, de 144 km de llarg, fou inaugurat el 1852 i té instal·lat el seu centre administratiu a Mollerussa. Neix al Tossal (Noguera) i desguassa al Segre. Abans de la seva construcció, el Pla era una terra deserta, dedicada fonamentalment al pasturatge. El sòl i la seva composició provocaren l’aparició de grans claps salins, on no era possible l’agricultura. En aquest marc es donaren, exclusivament, els productes mediterranis: blat, vinya i olivera. Actualment el territori és regat pel canal, per la qual cosa les terres conreades són força riques i d’una gran productivitat. L’agricultura és una activitat econòmica molt important a la comarca. L’any 2003 la superfície agrícola se censà en 26.822 ha de terres conreades (26.077 ha de secà i 745 ha de regadiu). Els cultius més importants eren els cereals (10.923 ha) i els fruiters (5.160 ha), principalment la poma (2.790 ha) i la pera (1.954 ha).Tant la vinya com l’olivera han minvat molt considerablement. La ramaderia tradicional (ovelles), per a la qual havia estat una zona important a causa de la hivernada dels ramats per aprofitar-hi les pastures, avui és minsa, ja que les ovelles tenen poc a fer en terres on el guaret és pràcticament inexistent. L’any 2003 es comptabilitzaren 327.338 caps de bestiar porcí, 21.123 de boví (amb una producció lletera de 29.754 t el 2003, que representa el 4,6% del total del país), 17.713 d’oví i 448 de cabrú. La important producció agrícola i ramadera de la comarca té continuïtat en el sector secundari, on les indústries transformadores dels productes agropecuaris constitueixen el principal subsector. El tèxtil, el paperer i el metal·lúrgic són altres subsectors amb una certa presència, encara que poc importants en el conjunt de l’economia comarcal. Cal destacar la concentració de l’activitat industrial a Mollerussa (40% dels treballadors industrials), que és també el centre de serveis de la comarca. La carretera de Barcelona a Lleida, que coincideix amb l’antic camí medieval, travessa la comarca i és l’eix principal de les comunicacions. Paral·lelament, més al N, hi ha la línia de ferrocarril de Barcelona a Lleida. Diverses carreteres locals comuniquen els municipis entre ells. La divisió territorial del 1936 no considerà el territori entorn de Mollerussa com una comarca pròpia. Una llei de la Generalitat de Catalunya del 1988 creà el Pla d’Urgell mitjançant la segregació de la part S de la comarca de la Noguera (Linyola, Bellvís i el Poal), d’un tros del costat occidental de la d’Urgell (Vilanova de Bellpuig, Castellnou de Seana, Vila-sana, Ivars d’Urgell i Barbens), de la part N de la de les Garrigues (Torregrossa) i d’un tros del NE del Segrià (Bell-lloc d’Urgell, Sidamon, el Palau d’Anglesola, Fondarella, Miralcamp, Golmés i Mollerussa).

Llegir més...