Si es tracta de grans ondulacions tectòniques donen lloc a vasts sistemes muntanyosos: plecs alpins, plecs pirinencs, etc. Els plecs tenen forma convexa (anticlinal) o còncava (sinclinal). Els cavalcaments i mantells de corriment constitueixen estructures més complicades en funció directa de la intensitat de les forces tectòniques. Hi ha una gran varietat de plecs (drets, inclinats, etc). Hom intenta d’explicar els plegaments per tota una sèrie de teories orogèniques: basant-se en la teoria de Laplace, és a dir, refredament de l’escorça terrestre, contracció posterior i, per tant, creació de les arrugues litològiques; per la teoria de Wegener sobre la deriva dels continents; per la tectònica de gravetat; pels corrents convectius del magma. Segons les teories del nord-americà Dana, els grans plegaments, és a dir, els que formen part dels sistemes muntanyosos, s’originen de fet en el fons d’un geosinclinal, enorme depressió a la vora d’un continent. En un principi existeix en el geosinclinal un procés de sedimentació amb una subsidència gradual. Més tard, en una segona etapa, s’originen processos metamòrfics per contacte o per pressió acompanyats d’efusions magmàtiques. L’aproximació d’un crató, o àrea continental, a un altre crea unes forces tangencials enormes que fan plegar els sediments disposats al fons. Si les forces tectòniques, però, troben materials rígids, s’originen ensems fractures i falles i se'n segueix un plegament d’estil mixt. Segons la morfologia resultant de les estructures plegades hom distingeix uns diversos tipus fonamentals de relleu: el tipus juràssic, és a dir, el que és conforme a l’estructura: un mont correspon a un anticlinal, una vall correspon a un sinclinal; el tipus prealpí, o relleu d’inversió no conforme a l’estructura preexistent: una comba és un anticlinal obert per l’erosió, un sinclinal penjat constitueix un relleu més elevat (cal no confondre, però, el concepte de bray, sovint mal emprat, i el de comba); el tipus apalatxià, amb relleus derivats de diversos cicles d’erosió; l’estil carpàtic, en certa manera, síntesi dels anteriors. Els plegaments s’han format al llarg dels temps geològics. Hom coneix quatre principals convulsions orogèniques corresponents per ordre cronològic al plegament huronià (Precambrià), als plegaments caledonià i hercinià (Primari) i al plegament alpí (Terciari).
m
Geomorfologia