papiroflèxia

Els seus orígens no són coneguts, però hom suposa que es desenvolupà a partir de l’art de plegar roba. Al Japó, on és anomenat ōrigami , hom el divideix en dues categories: figures utilitzades en festes rituals (com els noshi o altres objectes decoratius que s’uneixen als donatius lliurats als temples) i figures amb un valor purament decoratiu (ocells, insectes, flors, etc). Actualment el principal teòric sobre el paper plegat és Akira Yoshizawa. A Europa, Friedrich Fröbel introduí les tècniques del plegatge de paper de color com una activitat a càrrec dels nens als jardins d’infància.