ploma

f
Història
Escriptura i paleografia

Ploma estilogràfica

Instrument d’escriptura constituït per un mànec, normalment de fusta, a la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl·lica anomenada tremp o plomí, que hom suca repetidament amb tinta.

Després de l’invent de tremps flexibles per J. Perry (1830), el nou instrument anà evolucionant assumint noves formes i incorporant nous accessoris, alguns dels quals, com el dipòsit de tinta, havien estat ja aplicats a les plomes d’oca (1636). El 1884 L.E. Waterman patentava la primera ploma estilogràfica (o simplement estilogràfica) i tres anys després naixia la fàbrica Parker a Jannesville (Wisconsin). El dipòsit de tinta incorporat al mànec pot ésser carregat per diversos sistemes o bé substituït, en buidar-se, per un altre de ple (cartutx de tinta).