OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

pneumàtica

substantiu femeníf
Tecnologia
Pneumàtica Vista escorxada d’un cilindre pneumàtic d’efecte doble per a càrregues i frequüències dels cicles de treball elevades
© Fototeca.cat
automàtica, automació autom i tecnologia tecnol
Conjunt de tècniques basades en la utilització de l’aire comprimit com a fluid transmissor d’esforços, per a l’accionament a distància de diversos dispositius funcionals.

A més de les seves aplicacions ja clàssiques (comandament de vàlvules, frens, portes, etc), la pneumàtica és una tècnica molt valuosa en l’automatització industrial, que permet d’ésser aplicada en molts casos a la indústria mitjana i petita. Els dispositius pneumàtics emprats en l’automatització industrial presenten els avantatges d’ésser normalitzats, d’un preu moderat i de fàcil manteniment en servei; són de disseny simplificat i tenen una fiabilitat elevada. L’ús de l’aire comprimit s’ha generalitzat, entre altres motius, a causa de la seva disponibilitat inexhaurible i pel fet de no ésser tòxic (una fuga en una conducció no contamina l’ambient) ni explosiu o inflamable. Les instal·lacions pneumàtiques són simples; hom acostuma a emprar una conducció general (alimentada per un compressor), de la qual es van derivant preses d’aire per al comandament dels diferents dispositius, mitjançant tubs flexibles o rígids, que no necessiten cap conducció de retorn. Un valor molt freqüent de la pressió de treball és la de 6 kg/cm 2 . Els dispositius pneumàtics més emprats per a l’automatització són, entre altres, els cilindres (moviments lineals) i els motors (rotació a base d’una turbina), els distribuïdors, les vàlvules, els plats revòlver i els grups condicionadors (filtres, manoreductors i greixadors). Els cilindres pneumàtics consisteixen en un cos tubular que allotja un pistó solidari d’una tija, destinat a rebre l’acció de l’aire comprimit i a moure's per efecte de la força resultant, empenyent o estirant alternativament una càrrega aplicada a l’extrem de la tija. N'hi ha de mides molt diferents, tant de diàmetre (que depèn de la magnitud de la càrrega) com de llargada (que depèn de la cursa de la mateixa càrrega). Els motors pneumàtics són emprats en la constitució d’eines i altres dispositius i solen ésser del tipus de turbina o de paletes; la força i la velocitat que hom obté són funció de la pressió i del cabal de l’aire utilitzat. També són emprats els motors oscil·lants, els quals poden girar fins a gairebé 360º en cada sentit. Els distribuïdors o vàlvules direccionals permeten de comandar els cilindres i els motors pneumàtics; poden ésser de dues, de tres o de quatre vies, segons el nombre de conduccions que relacionen; llur membre mòbil pot ocupar normalment dues posicions límit, i és accionat manualment, mecànicament o bé mitjançant un fluid pneumàtic, hidràulic o elèctric. Les vàlvules pneumàtiques poden tallar el pas de l’aire, impedir el retrocés d’aquest, limitar la pressió a un valor prefixat, regular la velocitat de l’aire, el cabal o la pressió, etc. Els plats revòlver són discs rotatius segons un eix gairebé sempre vertical, que giren a intervals angulars regulars: cada punt perifèric s’atura en estacions successives, i això és útil per a posicionar peces per a mecanitzar, o recipients per a rentar, omplir, tapar, etiquetar, etc. Els grups condicionadors d’aire comprimit són formats per un filtre separador de les partícules que sovint embruten l’aire, un manoreductor o manòmetre regulador de la pressió i un greixador per a lubrificar l’aire i, d’una manera indirecta, els aparells accionats per aquest.

Col·laboració: 
FES

Llegir més...