Exiliat a Florència arran d’una revolta liberal (1848), ensenyà a Pisa (1859) i a Florència (1865-1913). Fou diputat (1873-76), senador (1884) i ministre d’instrucció pública(1891-92). Com a historiador, són famoses les seves biografies de Savonarola i de Maquiavel, i fou un dels millors coneixedors de la problemàtica social de la Itàlia del sud Scritti sulla questione sociale in Italia, 1902).