i vinya | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

vinya

Nom científic de laVitis vinifera, cep, parra, raïmera, vid, viña, (es), vine, vineyard, (en)
substantiu femeníf
Agronomia    Botànica
Nom científic de laVitis vinifera, cep, parra, raïmera, vid, viña, (es), vine, vineyard, (en)
vinya
© Fototeca.cat
botànica bot i agricultura agr
Planta, de la família de les vitàcies, amb circells opositifolis, de fulles, o pàmpols , palmatilobulades i irregularment dentades, de flors petites, verdoses i de corol·la caduca, agrupades en panícules, i de fruits, els grans de raïm , en baia arrodonida, groguenca, rosada o d’un blau violat fosc, disposat en panícula.

Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i en boscs humits, a l’Europa meridional. Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep , del qual cada any surten branques o sarments ; o bé enfiladisses, enasprades en forma de parra . La planta conreada té el seu origen a la regió càspia. El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes les regions temperades del món. Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos. Els seus principals enemics són el míldiu ( Plasmopara viticola ), l’oïdi ( Uncinula necator ) i la fil.loxera ( Phylloxera vastatrix ). Els fruits constitueixen el raïm , fruita excel.lent del qual és fet el vi i altres begudes alcohòliques; els fruits assecats són les panses ; també en són preparats sucs i melmelades, i de llurs llavors és extret un oli.

Col·laboració: 
AMH
Llegir més...