i parc natural | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

parc natural

substantiu masculím
Biologia i ecologia
parc natural La vall de Santa Fe, sota el massís de les Agudes-turó de l’Home, amb el pantà de Santa Fe
© Fototeca.cat
ecologia ecol
Espai natural protegit que consisteix generalment en un territori d’una certa extensió i poc o molt habitat i explotat que presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu.

La declaració de parc natural correspon a alguna autoritat competent la qual vetlla per assegurar la permanència d’aquests valors d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos del parc i l’activitat dels seus habitants. En molt diverses variants, segons les legislacions de cada país, és la figura més freqüent de protecció de la natura als països amb una llarga història d’ocupació humana intensiva.

Als Països Catalans el primer parc natural fou el del Montseny, establert el 1928 (encara que no tingué reglamentació fins el 1977), avui gestionat per les diputacions provincials de Barcelona (que gestiona també el de Sant Llorenç de Munt i Serra de l’Obac, el del Montnegre-Corredor i el del Garraf) i de Girona.

Vista del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
© JoMV
Al Principat, la Generalitat de Catalunya establí, entre el 1985 i el 1987, els parcs naturals de Montserrat, la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Cadí i Moixeró, el Delta de l’Ebre i els Aiguamolls de l’Empordà. La Generalitat Valenciana declarà, entre el 1986 i el 1988, els de l’Albufera de València, el penyal d’Ifac, el Montgó, el carrascar de la Font Roja i les illes Columbrets i el Govern Balear establí els de S'Albufera de Mallorca (1988) i Montdragó (1992).

Llegir més...