Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís (tupí-guaraní) del Paraguai, bé que llurs constants migracions (semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná) els han diversificat culturalment. Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics: ultra els guaranís (guaraní) del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus; els tupís del baix Amazones (amb les tribus principals manaž, miraño, tambē, urubú, guažažara, etc.); els de l’alt Amazones (yurimagua, omagua, kokama, miranya, etc.); els del nord de l’Amazones o tupís de la Guaiana (emerillon, oyampí, paikipiranga, etc.), els de la conca del Tocantins (kubeñepre, tapirade, arawine, parakaña, etc.), els de la conca del Xingú (tekunapeua, yuruná, šipaya, arupai, auetö, etc.), els de la conca del Madeira (parentintin, pauate, ipoteuate, tekuatepe, peranauat, kep-kiri-uat, mondé, etc.); i els de la conca del Tapajoz (apiaká, tapañuma, munduruku, makirí, kabayí, etc.). Les primeres grans migracions s’iniciaren al s. XVI per tal d’escapar dels colonitzadors; la darrera tingué lloc al s. XIX. Seguien les rutes marítimes i fluvials (hom els ha anomenat “els fenicis d’Amèrica”). Agricultors primitius, conreen terres successives fins a esgotar-les. Són excel·lents caçadors i pescadors. Habiten en poblacions de cinc a vuit grans cabanes comunals (els tupís de la Guaiana i els del centre del Brasil, així com els antics tupinamba) o en dues fileres de cabanes familiars (els del NE del Brasil). Sovint hi ha federacions de més d’un poblat sota un sol cap. Molt bel·licosos, alguns (tupinamba, parentintin), practicaren l’antropofàgia i la caça de cranis. Llur religió és animista i hi tenen un paper preponderant els xamans.
f
m
Etnologia