Afirmava la necessitat de la monarquia i de l’Església com a vehicles pels quals l’home arriba al contingut d’una revelació divina primitiva constituïda per les veritats teòriques i pràctiques vitalment fonamentals. El seu menyspreu de la raó (incapaç per ella mateix d’assolir qualsevol certesa), juntament amb l’enaltiment de l’autoritat (fideisme), foren censurats pel concicili I del Vaticà. Els seus representants més destacats foren L.de Bonald, J.de Maistre, F.R.Lamennais i L.Bautain, i a la península Ibèrica, Juan Donoso Cortés.
m
Filosofia