De jove col·laborà en diverses publicacions (La Renaixença, Pèl i Ploma, L’Avenç, Joventut, etc.), però ben aviat se sentí atret pel teatre, i col·laborà amb Adrià Gual en el Teatre Íntim. Poc dotat per a la creació original, adaptà al català un gran nombre de texts, ja en traduccions literals, ja en versions lliures. Aplicà el seu talent a obres de Shakespeare (així, a La novícia de Santa Clara, recreació de Mesura per mesura), però també a obres menors, com La mà de mico, d’A. de Lorde i Morel, un dels èxits del teatre de grand guignol. Traduí, entre altres, obres de Maeterlinck, Pirandello, Eurípides, Musset i Conan. Emprà a vegades el pseudònim de Ramon de Bellsolà. Reuní una gran biblioteca, que avui consta en el fons de l’Institut del Teatre.