Fill d’Agust Pi i Sunyer. El 1939 s’exilià amb els seus pares a Veneçuela. Estudià economia a la Cornell University, als EUA, on es graduà el 1944, i féu estudis de postgrau a la New School for Social Research de Nova York fins el 1946. Treballà tres anys a Nova York a l’Editorial MacMillan. Tornà a Veneçuela el 1949, on treballà com a economista al Banc Central de Veneçuela i a la Creole Petroleum Company. Exercí també com a professor adjunt d’història i organització del Moviment Obrer a la Universitat Central de Veneçuela. Fou membre del Consell Nacional d’Economia de Veneçuela, president del Centre Català de Caracas i de Solidaritat Catalana, entitat coordinadora dels grups polítics catalans d’exiliats a Veneçuela. Retornà a Nova York el 1963, on dirigí els estudis econòmics iberoamericans a la Standard Oil Co. El 1967 es traslladà a Madrid, s’incorporà al Banc Urquijo; dos anys més tard es traslladà a Barcelona on es féu càrrec de les activitats industrials a Catalunya de la mateixa entitat, i també coordinà el seu Servei d’Estudis. Formà part de la reunió constituent de l’Assemblea de Catalunya el 1971. Ingressà a Esquerra Democràtica de Catalunya , que s’integrà més tard a Convergència Democràtica de Catalunya. El 1977 fou nomenat Conseller d’Ensenyament i Cultura de la Generalitat Provisional presidida per Josep Tarradellas i obtingué per primera vegada l’ensenyament oficial i generalitzat del català a l’escola. El 1980 fou elegit diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya i senador a les Corts Generals, en representació del Parlament; el 1984 fou reelegit als dos llocs. Ha estat assessor del Centre de Relacions Autonòmiques de la Generalitat de Catalunya. El 1989 fou nomenat president del Comitè Executiu de la Comissió Amèrica i Catalunya 1992. És autor del llibre de memòries Del Vell i del Nou Món (1992). El 1990 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.