D’origen jueu, el to contestatari dels seus escrits el féu incòmode a les autoritats soviètiques, que el condemnaren a treballs forçats (1963-65). El 1972 s’exilià als EUA. La seva poesia és una reflexió metafísica entre irònica i desesperançada construïda amb un gran domini de la tècnica.
Dels seus reculls cal esmentar: Stikhotvorenija i poemy (‘Versos i poemes’, 1965), Ostanovka v pustyne (‘Parada en el desert’, 1970), Konec prekrasnoj epokhi (‘La fi de la Belle Époque’, 1977), A part of Speech (1977), Novyje stansy k Avgusta (‘Noves estances per a Augusta’, 1979), Ukranija (‘Ucraïna’, 1987) i To Urania (1988). Fou també un assagista prolífic, gènere en el qual utilitzà sovint l’anglès: Less Than One (1987). Publicà també teatre (Democracy, 1989) i prosa poètica (Watermark , 1992). El 1987 li fou atorgat el premi Nobel de literatura.