D’infant perdé l’ull dret i presencià l’assassinat del seu pare, experiència que el traumatitzà. S’inicià en l'escriptura transcrivint cartes de persones illetrades. Posteriorment es dedicà al periodisme i es concentrà també en l’estudi del folklore, que és la primera matèria de la seva producció literària. Adoptà el pseudònim Yașar Kemal el 1951, poc després de traslladar-se a Istanbul. Publicà els primers poemes el 1939, i el 1952 el recull de contes Sarı Sıcak (‘El groc calent’). És autor d’una vintena de novel·les, entre les quals cal esmentar Ortadirek (‘El vent de la plana’, 1960), Yer demir, gök bakır (‘Terra de ferro, cel de coure’, 1963), Ölmez otu (‘L’herba immortal’, 1968), la més coneguda és l’epopeia Ince Memed (‘Memed, el prim’, 1956), de la qual publicà una continuació el 1962. És també autor de Karıncanın Su İçtiği (‘La formiga que beu aigua’, 2000) i Tanyeri Horozları (‘Els galls de l’alba’, 2002). La seva obra, que reflecteix la lluita de la gent humil contra els abusos dels poderosos en el marc de la Turquia rural del segle XX, renovà la llengua literària, a la qual aportà agilitat i precisió. Membre del Partit dels Treballadors (1962), formà part del comitè central fins el 1968, que abandonà el partit. Els anys setanta visqué dos anys a Suècia. Processat diverses vegades per la seva denúncia de l’opressió exercida per les autoritats turques sobre els kurds, el 1996 li fou dictada una condemna a presó de vint anys, finalment suspesa. Candidat diversos cops al premi Nobel de literatura, rebé, entre d’altres, el premi Orhan Kemal (1986), la legió d'honor francesa (1984), el premi Internacional Catalunya (1996), el premi de la Pau dels llibreters alemanys (1997) i el premi a la cultura del president de la república de Turquia (2008). El 2013 fou condecorat pel govern armeni en reconeixement a la seva defensa d’aquest poble.
Yaşar Kemal
Nom amb què és conegut l’escriptor kurd en llengua turca Kemal Sadik Gökçeli.