Signa els seus llibres i articles com a Antoni Puigverd. Col·labora habitualment a la premsa, i el 1988 publicà el recull d’articles Ombres i dies. Amb Vista cansada (1990, premi Miquel de Palol 1989), Curset de Natació (1992, premi Carles Riba 1991 i premi de la Crítica 1993), La migranya del faune (1995, Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona), i Hivernacle (1997, premi dels Jocs Florals de Barcelona), ha estat reconegut com un dels poetes més destacats de la seva generació, un poeta rigorós tant pel que fa a la forma com pel que fa a la fibra intel·lectual i moral del contingut.
Posteriorment ha conreat la prosa amb els contes aplegats a La pràctica dels vius (1991) i les novel·les amb Paper de vidre (1993) i La gàbia d’or (1999), en les quals hi són presents la crisi de l’edat adulta, la relació de parelles i la confrontació al món contemporani.