Estudià a la Universitat de Manchester. Amb la seva esposa Wendy Cheesman, Richard Rogers i George Wolton formà l’equip 4 Architects (1963-67), al qual seguí Foster Associates, des del 1996 Sir Norman Foster and Partners. És el principal representant del corrent arquitectònic anomenat high-tech, que incorpora elements tecnològics en un concepte acusadament monumental: seu d’IBM, a Hampshire (1971); seu de la companyia d’assegurances Willis, Faber & Dumas, a Ipswich (1972); centre de distribució Renault a Swindon, Wiltshire (1983); seu del Hong Kong & Shanghai Bank, a Hong Kong (1986); actual seu de Sir Norman Foster and Partners a Londres (1990); terminal de l’aeroport de Stansted, a Londres (1991); torre del Segle, a Tòquio (1991); torre de telecomunicacions de Collserola (1992); mediateca Carré d’Art, a Nimes (1993); seu del Commerzbank, a Frankfurt (1994); palau de congressos de València (1998); remodelació del Reichstag a Berlín (1999); Pont del Mil·lenni i remodelació de la biblioteca del Museu Britànic, a Londres (2000), etc. Ha dissenyat també part del metro de Bilbao (1995). Nomenat sir (1981), ha obtingut nombrosos guardons: Royal Gold Medal for Architecture (1983), premis FAD (1992) i Ciutat de Barcelona (1993), American Institute of Architects Gold Medal (1994), Pritzker (1999) i Príncep d’Astúries de les Arts (2009).
Cúpula del Reichstag, remodelada el 1999
© Xevi Varela
Arquitecte i urbanista anglès.