OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Mercè Arànega

Teatre
Mercè Arànega en una escena de l’obra Misteri de dolor
© TNC / David Ruano
teatre teat
Actriu.
Buenos Aires, Argentina, 21 de setembre de 1957

Cursà estudis de Pantomima amb Pawel Rouba (1979) i es llicencià en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona (1980). Posteriorment estudià seguint el mètode Stanislavsky amb Carlos Gandolfo (1981 i 83). La seva versatilitat l’ha portat a actuar indistintament al teatre, el cinema i la televisió. En teatre ha interpretat Glups!! (1983), de Dagoll Dagom, L’Amant (1997), de Harold Pinter, per la interpretació de la qual rebé el premi Margarida Xirgu; Las presidentas (1998), de W. Schwab, Bernadeta-xoc (1999), d’A. Platel i A. Sierens, Hurracán (2000), d’E. Nolla, Cartas de amor a Stalin (2001), de J. Mayorga; Les Variacions Goldberg (2001), de G. Tabori; Bodas de sangre (2001) de F.G. Lorca; Geloses (2002), d’E. Vilar; Àrea privada de caça (2003), d’E. Nolla; Teatre sense animals (2004), de J-M. Ribes; Yerma (2005), de F.G. Lorca; La plaça del Diamant (2007), de M. Rodoreda; El Bordell (2008), de L. Cunillé; Ilíada (2009), d’A. Baricco i Mort de dama, (2009), de L. Villalonga, obra per la qual meresqué el premi Butaca i el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya, Una vella, coneguda olor (2011) de J. M. Benet i Jornet, Coriolà (2012), de W. Shakespeare, La Bona gent (2013), de D. Lindsay-Abaire, Doña Rosita la soltera (2014), de F. García Lorca i El somni d’una nit d’estiu 2014), de W. Shakespeare .

Ha actuat en diverses produccions cinematogràfiques, de les quals hom pot destacar Barcelona, lament (1990), de V. Alier, Rosita Please (1993, Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor interpretació femenina 1994), El perquè de tot plegat (1995), Anita no perd el tren (2001), de V. Pons, Pa Negre (2010), d'A. Villaronga i Beatriz Barcelona (2006) i Born (2014) de C. Zulian.

Ha interpretat papers destacats en diverses sèries de televisió, com ara Amor, salut i feina (1987), Estació d’Enllaç (1994-98) i El Cor de la Ciutat (2000-09), entre d’altres, i en telefilms (Dones i homes, 1994, d’A. Verdaguer; Junts, 1999, de M. Ros Valèria, 2003, de S. Quer; etc.), i ha actuat també com a presentadora de programes.

Col·laboració: 
GVA

Llegir més...