Nasqué a partir d’un projecte de comunicacions impulsat el 1966 pel departament de defensa dels Estats Units amb l’objectiu de fer possible la comunicació entre ordinadors, de tal manera que, en l’eventualitat d’un atac massiu (especialment nuclear), la comunicació no pogués ser mai completament desactivada. Per aquest motiu la xarxa és descentralitzada, sense cap node neuràlgic. També amb aquest propòsit, les dades són enviades segmentadament i mai seguint una ruta fixa, sinó en funció de l’estat de la xarxa. El 1973 Arpanet, empresa que desenvolupà el projecte, inicià la connexió entre diverses xarxes que acabà donant lloc a la configuració actual d’internet, el disseny del qual permet una fàcil incorporació de nous ordinadors o noves xarxes, cosa que n’ha afavorit el creixement exponencial. Així, al començament del 1996 els usuaris a tot el món eren uns 30 milions, xifra que es duplica cada any. La difusió d’internet és un estadi decisiu del que hom anomena societat de la informació, i pel seu abast mundial i el seu caràcter interactiu, descentralitzat i instantani hom l’ha vist com un dels agents amb més potencial d’influència en els hàbits socials en un futur a mitjà termini.
Recreació del funcionament d’internet