Lluís Calvo i Guardiola

(Saragossa, 27 de maig de 1963)

Escriptor.

Llicenciat en geografia, sobresurt per la seva producció poètica, que inclou els reculls Veïnatge d’hores (1987, premi Amadeu Oller), A contrallum (1989, premi Miquel Martí i Pol), Vida terrenal (1991, premi Miquel de Palol 1990), Jardí d’una ciutat deserta (1992, premi Salvador Espriu, de Calafell, 1991), La llunyania (1993), El món que respirava pels ulls (1996, premi J.M. López-Picó 1995), L’estret de Bering (1997, premi Ciutat de Palma 1996), Opus spicatum (2000, premi Maria Mercè Marçal), Omissió. L’u de la u (2001), El buit i la medusa (2002, flor natural als Jocs Florals de Barcelona), La tirania del discurs. Protoversos i electropoemes (2003), Andròmeda espiral. Els bumerangs de Villa Chigi (2005), Al ras (2007), Última oda a Barcelona (2008, amb J. Valls), Cent mil déus en un cau fosc (2008, premi Rosa Leveroni 2007), Col·lisions (premi Vicent Andrés Estellés 2009), Estiula (2011, premi Crítica Serra d’Or de poesia 2012), Teresa la mòmia (amb David Caño, 2013), Llegat rebel (2013) i Ancestral (2019). L’any 2019 guanyà el premi Carles Riba de poesia per L’espai profund.

És també autor de les novel·les Aconitum (1999), Electra i la carretera (2001), L’expulsió del paradís (2004) i L’endemà de tot (2014), dels estudis literaris i filosòfics Les interpretacions (2006), Baules i llenguatges (2011), El meridià de París (2016), L’infiltrat. Estratègies d’intrusió, anonimat i resistència (2019) i Els llegats. Una lectura contemporània de la tradició (2021), i de l’obra teatral Miserere (2000). L’any 2017 rebé el premi Quima Jaume a la trajectòria literària.