Estudià al seminari de Vic i a la facultat de teologia de Catalunya; es llicencià en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinitat (1969) i en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1979). Ordenat de prevere el 1966, ha exercit en diverses parròquies de Roma (1966-71) i del bisbat de Vic des del 1971 fins a l’actualitat.
Fou professor de diversos centres i membre de la Junta Permanent de Català (1984-88). Ha publicat una seixantena de títols d’obres sobre gramàtica. Els seus manuals El català en fitxes (1968), Català fàcil (1983) i El català (1984), dels quals s’han fet successives edicions, han tingut una gran acceptació. També ha publicat Punts conflictius de català. Deu estudis sobre normativa lingüística (1989), La conjugació dels verbs (1990), Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui (1994-95), Diccionari auxiliar (1996) i Català progressiu (1997), Català complet (1997-98) i Nou Diccionari auxiliar (2011). De 1996 a 1998 formà part del consell consultiu per a l’elaboració de la nova gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.
Com a escriptor ha conreat la poesia, de la qual sobresurt la lletra de Cants per a la litúrgia, musicats per Valentí Miserachs i publicats el 1998, la història local i el periodisme, i ha col·laborat, entre altres publicacions, a Oriflama, Full Diocesà, a la revista moianesa La Tosca, de la qual és cap de redacció des del 1979 i director des del 2002, i a Llengua Nacional. Ha fet nombroses traduccions i correccions de texts.
El 1989 el Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya li atorgà el premi Ramon Fuster i el 1990 l’ajuntament de Moià li concedí la medalla d’argent del municipi. L’any 1998 rebé el premi Bages de cultura; el 2000, la Creu de Sant Jordi, el 2001, el premi Jaume I d’actuació cívica catalana, el premi Comte Jaume d'Urgell, concedit pel Consell Comarcal de la Noguera (2008), el premi Compromís, de la JNC del Bages (2010) i el premi Martí Gasull (2018) de Plataforma per la llengua.