Estudiant de filosofia i lletres a la Universitat de València, el 1957 fou nomenat director de la secció del Teatre Espanyol Universitari (TEU) i el 1958 director del TEU en el districte universitari de València, que dirigí fins el 1966. Durant aquest període fundà i dirigí també altres grups de teatre independent. Després d’una etapa com a professor a l’ensenyament secundari a Terol, el 1971 es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor titular de l’Institut del Teatre i fundà (1977) el Teatro Fronterizo, que ha representat totes les seves obres. També fundà i dirigí l’Associació Cultural Escena Alternativa (1981-84) i fou professor de teoria i història de la representació teatral a la Universitat Autònoma de Barcelona (1984). El 1989 fundà la Sala Beckett, que dirigí fins el 1997, a través de la qual donà un fort impuls a l’activitat dramatúrgica catalana alternativa i influí en un bon nombre dels nous autors catalans i de la dramatúrgia catalana de la fi del segle XX. Aquest any es traslladà a Madrid, on creà el Nuevo Teatro Fronterizo. Ha dirigit nombroses obres clàssiques i contemporànies.
Autor prolífic, ha escrit, entre d’altres, La noche de Molly Bloom (1979); Terror y miseria en el primer franquismo (1979), col·lecció de peces breus per la qual el 2004 rebé el Premio Nacional de literatura dramàtica; Ñaque o De piojos y actores (1980); ¡Ay, Carmela! (1986), el seu gran èxit que Carlos Saura portà al cinema el 1990 i pel qual el 1999 rebé el premi Max al millor text teatral en castellà; Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre (1986); El cerco de Leningrado (1989); Dos tristes tigres (1993); El lector por horas (1996), premi Max al millor text teatral en castellà (2000); La raya en el pelo de William Holden (2001); Carta de la Maga a Bebé Rocamadour (2002), dramatúrgia sobre textos de Julio Cortázar; Electra (2003); la trilogia Claroscuros (2004), integrada per Lo bueno de las flores es que se marchitan pronto, Mal dormir i Retrato de mujer con sombras; Flechas del ángel del olvido (2004); Sangre lunar (2001, estrenada el 2005); el musical Misiles melódicos, amb música de Gabriel Sopeña (2005), i Vagas noticias de Klamm (2009). La seva trajectòria ha estat reconeguda amb el Premio Nacional de teatre (1990), el Premi d’Honor de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (1998) i els premis Max de la crítica pel Nuevo Teatro Fronterizo (2012), Adolfo Marsillach (2014) i Max d’Honor (2018).