Carme Sansa i Albert

(Barcelona, 22 de febrer de 1943)

Carme Sana i Albert, en la representació d’Aloma

© TNC / David Ruano

Actriu.

Formada a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, des del final dels anys seixanta, ha estat una de les actrius més assídues de l’escena catalana. Ha interpretat obres molt diverses, d’autors Salvador Espriu, Bertolt Brecht, Marguerite Duras, Carles Batlle, Albert Mestres, Claudio Magris, sota la direcció de Joan Castells, Boris Rotenstein, Ricard Salvat o Calixto Bieito. Ha estat també important el seu vessant de recuperació del cabaret català.

Ha actuat també molt sovint a la televisió, tant en obres teatrals com en sèries i telefilms, gairebé sempre per als canals en català. Hom pot esmentar les sèries Amor meu (1981), amb Joan Pera, i Dones d’aigua (1997).

Molt activa en els col·lectius compromesos d’artistes catalans, des d’un posicionament d’esquerres ha defensat públicament causes com ara els drets de la dona i les llibertats de Catalunya. Fou portaveu de la plataforma Aturem la guerra, creada per oposar-se a la guerra d’Iraq del 2003.

Li han estat atorgats el premi Sebastià Gasch el 1978 per la seva dedicació al music-hall català, el premi Margarida Xirgu (1991), el premi de la Crítica Teatral de Barcelona (1994 i 1996), la Creu de Sant Jordi (2004), i el premi Nacional de Cultura (2012).