Està formada per representants institucionals i tècnics de reconegut prestigi nomenats per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, d’altres ens locals i entitats municipals, la Conferència Episcopal Tarraconense i l’Institut d’Estudis Catalans. L’actual Junta té un precedent en la Junta de Museus de Barcelona, creada l’any 1907 per acord de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona i les acadèmies i institucions científiques, amb la finalitat d’administrar els serveis de belles arts i els museus artístics i arqueològics. Fou el primer intent d’impulsar una política institucional global en aquest àmbit. La Mancomunitat de Catalunya, primer, i la Generalitat republicana, més tard, intervingueren decididament en el desenvolupament de la Junta de Museus, que acumulà un gran patrimoni. Acabada la Guerra Civil Espanyola, la Junta inicià un procés de desintegració, cosa que afavorí la fragmentació del patrimoni museístic. L’any 1951 hi hagué un acord entre la Direcció General de Belles Arts de l’estat, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona que determinà la creació d’una nova Junta, la qual, tot i no tenir poder executiu, es reconeixia com a successora de la creada el 1907.