Manuel Cusachs i Xivillé

(Mataró, Maresme, 18 d’agost de 1933 — Mataró, Maresme, 14 de febrer de 2019)

La visitació. Bronze, 320 cm, obra corresponent al conjunt Rosari monumental (1983), escultures de signe religiós situades al llarg del camí que condueix del monestir de Montserrat a la Santa Cova

© Xevi Varela

Escultor.

Estudià dibuix i pintura i rebé la influència del dibuixant mataroní Manuel Cuyàs i Duran i de Ricard Opisso. Havent-se iniciat en l’escultura pel seu compte, amplià estudis a Perusa (Itàlia) i més tard a Valldemossa (Mallorca), amb l’escultor Joan Rebull. Decantat definitivament per l’escultura, el 1962 feu la primera exposició individual. Impulsà el cicle d’exposicions Volta a Catalunya d’un escultor (1976-83). Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges il·lustres, entre els quals hi ha la sèrie 33 catalans: Josep Pla (1976), Josep Vallverdú (1977), Salvador Espriu (1979), Josep M. Flotats (1980), Joan Fuster (1983), Miquel Martí i Pol (1995), etc. Esculpí també la Nova verge de Meritxell, de Canillo (1980), i les sèries d’escultures que il·lustren poemes d’El caminant i el mur, de Salvador Espriu (1979-89) i Dotze senyes de Catalunya (1983), amb texts de Joan Fuster.

Destaca també la seva obra exposada en espais públics o religiosos. Són notables, entre d’altres, els retrats que decoren vuit dels capitells del nou claustre de la Seu d’Urgell, dissenyat per l’escriptor Lluís Racionero (1987), les peces monumentals Mataró (1991) i L’abat Oliba (1993), aquesta al monestir de Montserrat, per al qual creà també la sèrie d’escultures del Rosari monumental (1983), que substituí l’obra original de Venanci Vallmitjana del 1902, el Monument a l’11 de setembre de 1714 (1995, a Granollers) i el conjunt de petit format L’interludi dels bibelots (1993). Intervingué amb algunes escultures en l’obra nova de la Sagrada Família dirigida pel també escultor Josep Maria Subirachs i l’arquitecte Jordi Bonet: Sant Ignasi de Loiola (1933), Sant Josep de Calassanç (1998), Sant Benet de Núrsia (2013) i Sant Antoni Abat (2014). El 2015, el seu bust de Josep Puig i Cadafalch s’instal·là al pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Catalunya. Exposà a Boston (1987), Estrasburg (1988) i Roma (1988), entre altres ciutats, i conreà també el dibuix i la pintura. L’any 2001 rebé la Creu de Sant Jordi. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (2007).