Lluità amb l’exèrcit anticomunista a la guerra de Corea (1950-53) junt amb el seu amic Chun Doo-hwan, amb el qual cursà estudis militars fins el 1955, que es graduà. Ascendí l’escalafó militar fins a assolir el grau de general. El 1979, arran de l’assassinat de Park Chung-hee, col·laborà en el cop d’estat que enderrocà el govern civil i situà Chun com a president del país el 1980, sota les ordres del qual ocupà diversos ministeris. Fou també president del partit oficialista Partit de la Llibertat i la Justícia (1985). El 1987 Chun el designà successor a la presidència i, en resposta a les massives protestes contra el seu nomenament, anuncià reformes democràtiques. Després d’aprovar-se una nova constitució el mateix any, guanyà les eleccions i esdevingué president el 1988. Durant el seu mandat continuà afavorint el creixement econòmic iniciat per Park, cercà la distensió amb l’URSS i la República Popular Democràtica de Corea i refundà el PLJ en el Partit Liberal Democràtic (1990) en aliar-se amb l’opositor Partit Democràtic liderat per Kim Young-sam el qual el 1993 el succeí en el càrrec. Les mesures anticorrupció de Kim comportaren el seu processament. Per la seva participació en el cop d’estat de 1979 i diversos càrrecs d’apropiació de fons públics el 1996 fou sentenciat a vint-i-dos anys de presó, però el 1997 rebé el perdó presidencial.