És independent de les institucions i dels partits polítics, i tingué com a punt de partida els avenços insuficients, i fins i tot els retrocessos, en la situació social del català, a parer dels seus fundadors, fins i tot allà on, com a Catalunya, el suport institucional és més favorable. Té com a objectiu final la plena normalització lingüística del català, entesa com l’assoliment de l’estatus de llengua comuna principal en l’àmbit públic i de relació dins del seu domini. La seva actuació se centra en la denúncia de les situacions en què es vulnera el dret a expressar-se i a rebre informació en català, en l’elaboració d’estudis sobre la situació del català i de campanyes en camps concrets (etiquetatge, doblatge cinematogràfic, acollida lingüística) i en l’exigència d’una nova legislació en matèria lingüística. És assessorada per un consell consultiu d’intel·lectuals reconeguts. Des del 2001 edita la revista La Corbella. Té la seu a Barcelona i delegacions al Vallès Occidental, el Maresme, l’Empordà, el Tarragonès i el País Valencià. L’any 2008 rebé el Premi Nacional de Cultura.
L’any 2013 l’entitat creà el premi Martí Gasull, en homenatge a un dels seus dirigents i fundadors mort l’any anterior, atorgat per votació popular a una persona física o jurídica que per l’exemplaritat de la seva tasca en defensa de la llengua catalana hagi contribuït de manera notable a la millora de la situació de la llengua en l’àmbit lingüístic català. Els guanyadors del premi han estat, successivament, l’Assemblea de Docents de les Illes Balears (2013), Escola Valenciana (2014), la cadena de supermercats Bonpreu-Esclat (2015), la Comunitat Sikh de Catalunya (2016), Catalunya Ràdio (2017), la cooperativa Som Energia (2018) i la Llibreria Catalana de Perpinyà (2019). Des del 2015 s’atorga una segona modalitat del guardó, el premi especial del jurat Martí Gasull, de caràcter honorífic i concedit per un jurat, i que reconeix persones que s’hagin distingit per la seva trajectòria en favor del català. L’han obtingut l’escriptor i gramàtic Albert Jané (2016), el lingüista Josep Ruaix (2017), la cantautora Maria del Mar Bonet (2018) i la mestra i activista pel català Teresa Casals (2019).