i Isabel Coixet i Castillo | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Isabel Coixet i Castillo

Cinematografia

Sumari de l’article

Isabel Coixet i Castillo (2010)
© Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
cinematografia cin
Realitzadora i guionista cinematogràfica.
Barcelona, 9 d’abril de 1960

Vida i obra

Llicenciada en història contemporània per la Universitat de Barcelona (1983) amb una tesina sobre el cinema de la dècada de 1970, escriví guions de còmic per a l’Editorial Bruguera (1979) i articles cinematogràfics per a Sal común i Fotogramas (1980-84). Ajudant de muntatge a Nunca en horas de clase (1978, José Antonio de la Loma) i guionista de Morbus, o bon profit (1982, Ignasi P. Ferré), fou directora creativa de les agències de publicitat JWT (1985) i Target (1988-90). El 1990 fundà, amb Lluís Miñarro i Juan Peláez, la productora Eddie Saeta, per a la qual realitzà nombrosos espots publicitaris i videoclips, empresa de la qual es desvinculà el 2001 per crear la productora Wasabi.

Debutà en el cinema amb el curtmetratge Mira y verás (1984). Posteriorment ha dirigit Massa vell per morir jove (1988), una història al voltant de tres joves en situació precària que lluiten per obrir-se camí en una Barcelona hostil. El 1992 marxà a Portland, Oregon (EUA), on cursà estudis en una escola de cinema i rodà Things I Never Told You (1996), comèdia amb actors americans ben acollida per la crítica. Després d'estrenar A los que aman (1998), presentà My Life Without Me (2003), una coproducció amb el Canadà que rebé el premi Sant Jordi de RNE a Catalunya a la millor pel·lícula espanyola i per la qual fou guardonada (2004) amb el Premio Nacional de cultura en la categoria de cinema i el premi Goya 2004 al millor guió adaptat. El 2006 estrenà The Secret Life of Words, drama al voltant d’un protagonista sord, que li valgué novament el premi Sant Jordi, el premi Ciutat de Barcelona de cinema i quatre premis Goya, entre d’altres. Posteriorment ha estrenat Elegy (2008), basada en la novel·la homònima de Philip Roth que narra una obsessió sexual, Map of the Sounds of Tokyo (2009), Ayer no termina nunca (2013), Mi otro yo (2014), en el gènere de terror psicològic, Learning to Drive (2015), Nadie quiere la noche (2016), Proyecto tiempo (2017) i The Bookshop (2017), amb la qual el 2018 guanyà els premis Gaudí a la millor música original i a la millor direcció artística i els premis Goya a la millor direcció, al millor guió i a la millor pel·lícula. El 2019 presentà Elisa & Marcela.

Ha dirigit també els documentals Viaje al corazón de la tortura (2003), Escuchando al juez Garzón (2011) i Spain in a Day (2016), elaborat a partir de centenars de filmacions de ciutadans anònims. Ha publicat el relat Amables cadáveres (Cuentos sin cámara) (1999) i el llibre La vida és un guió (2004). Debutà a Girona com a directora teatral amb 84 Charing Cross Road, d’Helene Hanff. El 2006 rebé la Creu de Sant Jordi, el 2009 la Medalla d’Or del mèrit en les belles arts del govern espanyol i el 2020 el Premio Nacional de cinematografia a la trajectòria.

Bibliografia

CAMÍ-VELA, M.: “Isabel Coixet”, Mujeres detrás de la cámara. Entrevistas con cineastas españolas de la década de los 90. Ocho y medio. Libros de Cine, Madrid 2001, p. 54-65.

CLOS, M.: “Isabel Coixet”, Parlen les dones. Dèria Editors, Barcelona 2000, p. 48-50.

VALL, T.: Entrevista amb Isabel Coixet, Avui diumenge, 06.04.2003, p. 18-21.

Col·laboració: 
IgLis
Data de revisió: 
2020-09-07

Llegir més...