Professor de química i investigador d’història de les ciències. Conrea un sentit còsmic de l’art poètic, al qual no són aliens ni la ironia ni el rigor científic. Tanmateix mostra una certa preferència per formes populars. La seva poesia tradueix un desesper trist davant del món actual, que condiciona una situació d’incomunicabilitat i consegüent solitud de l’home. Assolint sovint un lirisme ingenu i emotiu, la seva poesia tendeix al compromís social. Cal destacar-ne les obres Movimento perpétuo (1956), Teatro do mundo (1958), Máquina de Fogo (1961), Poema para Galileu (1964), Linhas de Força (1967), Poesias Completas (1969) i A Poltrona e Outras Novelas (1973).