Professor a la Universitat de Moscou fins el 1965, arran d’unes acusacions de desviacionisme fou condemnat a treballs forçats. El 1973 s’exilià a París. En bona mesura i per procediments diversos, la major part de la seva obra palesa l’emprempta de la dissidència. Així, en l’assaig Čto takoje socialističeskij realizm (‘Què és el realisme socialista’, 1959) satiritzà aquesta tendència artística. D’entre les seves novel·les destaquen Sud id’ot (‘El judici comença’, 1960), descripció de la vida urbana dels anys trenta, i L’ubimov (1963), sàtira sobre l’instint de submissió davant l’autoritat. Fantastičeskije provesti (‘Relats fantàstics’, 1961), inspirats per E.T.A. Hoffmann, reflecteixen la solitud de l’home. A part les obres de ficció, cal esmentar també les reflexions metafísiques Golos iz khora (‘Una veu del cor’, 1973), Progulki s. Puškinym (‘Passeigs amb Puškin’, 1975), assaig on considera diverses figures de la literatura russa, i les memòries Spokojnoj noči (‘Bona nit’, 1985).