i Albert Guinovart i Mingacho | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Albert Guinovart i Mingacho

Música
Albert Guinovart i Mingacho
© David Ruano
música mús
Pianista i compositor.
Barcelona, 18 de febrer de 1962

Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio.

Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica d’Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o el ballarí Nacho Duato.

Compositor prolífic, una part important de la seva producció consta de música escènica i bandes sonores. En teatre, sobresurten els musicals Mar i cel (1988) i Flor de nit (1992), de Dagoll Dagom, i les produccions de Jordi Galceran i Esteve Miralles Gaudí, el musical de Barcelona (2002) i La vampira del Raval (2011), de Josep Arias Velasco i Jaume Villanueva, que el 2013 li valgué un premi Max a la millor composició. A banda, ha escrit música original per a diversos muntatges teatrals.

És autor de la música de les pel·lícules Verònica L. Una dona al meu jardí (1989), de Toni Padrós i Octavi Martí; El llarg hivern (1991, Premi Nacional de Música 1992) i Els nens de Rússia (2001), de Jaume Camino; La Monyos (1996), de Mireia Ros, i Valentina’s tango (2004), de Rogelio Lobato. Per a televisió, ha compost la música de les sèries Nissaga de poder (1996), Laberint d’ombres (1998), Nissaga, l’herència (1999), El cor de la ciutat (2000) i Mirall trencat (2001), i els telefilms A la vida, a l’amor (1996), de Jesús Garay, Càmping (2006), de Lluís Arcarazo, i El coronel Macià (2007), de Josep Maria Forn.

A banda, és autor de les òperes Atzar (1998, llibret de Rosario Curiel) i Alba Eterna (2009, llibret de Jordi Faura), el ballet Terra baixa (1999) i les obres simfonicorals Els fills del segle (1994), sobre poesies de Miquel Desclot, Contranit (2003), sobre poemes de Santi Montagut, Els pastorets (2006), sobre text de Jordi Galceran, Arion i el dofí (2008), sobre text de David Nel·lo, i el Bestiolari de la Clara (2009), sobre poemes de Miquel Desclot. És també autor de la partitura del musical Scaramouche de la companyia Dagoll Dagom, per la qual el 2017 rebé un premi Butaca.

Té, a més, una abundant obra per a piano, de la qual destaquen els Concerts per a piano 1 i 2, l'edició internacional dels quals li valgué el premi Ciutat de Barcelona 2014 i la publicació de l'àlbum Nocturne (2018), amb dotze peces de la seva creació interpretades per ell mateix . A banda, ha compost obres per a veu, per a cambra i per a orquestra, entre les quals el Rèquiem estrenat el 2017 pel Cor Jove de l’Orfeó i la Simfònica de les Balears a l'Auditori de Palma. És autor també de diverses orquestracions d’obres d’Enric Morera, Isaac Albéniz i Xavier Montsalvatge, entre d’altres. Per als segells discogràfics Harmonia Mundi, EMI, Tritó i Columna Música, ha enregistrat obres per a piano d’Isaac Albéniz, Joaquim Turina, Joaquim Rodrigo, Enric Granados, Stephen Heller i Xavier Gols.

Des del 2002 es professor d’orquestració i composició a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya).

Col·laboració: 
XPS
Data de revisió: 
2018-01-25
Llegir més...