OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Atapuerca

La cova del Mirador, a Atapuerca
Fundación Atapuerca
paleontologia paleont
Grup de jaciments fossilífers situats a la serralada d’Atapuerca (Burgos), notables per les restes d’homínids del Plistocè mitjà.

La primera resta, una mandíbula trencada, es trobà l’any 1976. Posteriorment, l’excavació sistemàtica d’aquest conjunt de reompliments càrstics donà lloc a la troballa, a l’anomenada Sima de los Huesos, de nombroses restes en bon estat de conservació, com ara diversos fragments cranials i, en particular, un crani sencer molt ben conservat. Els “homes d’Atapuerca” visqueren fa uns 300.000 anys i representen una població d'Homo sapiens arcaic amb caràcters que anuncien l’home de Neandertal. Dins del mateix conjunt, s’han trobat restes molt més antigues a l’anomenada Gran Dolina, d’una edat de prop de 800.000 anys i que corresponen a la primera evidència directa del gènere Homo a Europa. Aquestes restes han estat adscrites a una nova espècie, l'Homo antecessor. També s’hi documentà una indústria lítica de còdols treballats de tipus olduvaià evolucionat. Sobre aquest horitzó hi ha altres restes antropològiques associades a la indústria lítica acheuliana. A l’estrat Aurora (unitat TD6, Gran Dolina), les restes d’homínids i d’altres animals mostren evidència de manipulació humana. Així, per exemple, els ossos contenen marques de percussió fetes amb eines de pedra i fractures ocasionades per l’aplicació d’esforços tensionals en mirar de trencar un os entre les dues mans. Aquests últims són més comuns entre els ossos humans i probablement són el resultat del canibalisme. L’anàlisi de les peces dentals dels homínids de la Gran Dolina indica que el seu desenvolupament era similar al de l'Homo sapiens modern, si bé contenia alguns trets basals com ara el retardament de la calcificació del tercer molar. D’altra banda, estudis paleopatològics de les restes humanes provinents de la Sima de los Huesos indiquen una alta freqüència d’artropatia temporomandibular bilateral. En un crani s’ha identificat una hiperosteosi en la zona auditiva que devia ocasionar sordesa a l’individu. Altres casos de patologies inclouen traumes cranials en la zona supraorbital, osteïtis maxil·lar i canalització vascular en el sostre orbital. Les restes humanes a la Sima de los Huesos corresponen majoritàriament a individus d’entre 15 i 24 anys, mentre que són menys freqüents les restes d’edats entre els 5 i els 14 anys, menors de 5 anys o superiors als 25 anys. Aquesta distribució poblacional s’ha interpretat com el resultat d’una crisi demogràfica local, potser causada per fluctuacions mediambientals extremes. L’any 2000 fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. L’any 2008 les troballes d’una mandíbula, una dent i d’una falange, datades d’entre 1,2 i 1,3 milions d’anys convertiren Atapuerca en el jaciment amb restes d’homínids més antic d’Europa, i el testimoni més antic de poblament humà al continent. Al desembre de 2013, investigadors d’Atapuerca i de l'Institut Max Planck  determinaren a partir d'un fèmur trobat a la Sima de los Huesos una seqüència quasi completa del genoma mitocondrial d'un homínid de 400.000 anys d’antiguitat. El descobriment constituïa la identificació d’ADN humà més antiga fins aleshores.

El juliol de 2010 fou inaugurat el Museu de l’Evolució Humana a la ciutat de Burgos, una de les quatre plantes del qual dedicada íntegrament al jaciment d’Atapuerca, i que contenia més de 200 peces originals provinents del jaciment, entre les quals el crani anomenat ‘Miguelón’ pertanyent a un homínid de fa 500.000 anys d’antiguitat descobert a la Sima de los Huesos, notable pel seu estat de conservació, i la mandíbula coneguda com a ‘Letizia’ pertanyent a un especímen d'Homo antecessor, d’una antiguitat estimada en uns 850.000 anys.

Llegir més...